El Ferrol és un dels equips més incòmodes de la lliga. També és un dels que millor bàsquet. Les dues afirmacions són certes, però, certament, també difícils d'explicar després del ruixat que les gallegues s'han emportat aquest vespre a Fontajau contra un Spar Citylift Girona que ha passat per sobre de les gallegues amb moments d'un bàsquet ofensiu que hauria fet les delícies de Ramon Sitjà.

Amb més de dos milers d'aficionats a Fontajau l'Uni ha resolt el partit com li hauria agradat a l'històric fundador del Sant Josep: jugant un bàsquet alegre, tirant molt, fent punts i, sobretot, gaudint del bàsquet. El partit s'havia acabat a la mitja part, 44-19, després d'un segon quart de pel·lícula de les gironines. En el tercer quart, les gironines s'han arribat a posar trenta punts per davant molt aviat, 49-19, però la lògica relaxació ha acabat provocant que, al final, l'Spar Citylift Girona només hagi guanyat de 18 punts: 72-54.

Al descans, el basquet gironí un homenatge a Ramon Sitjà, històric fundador del Sant Josep i promotor del bàsquet a la ciutat mort el passat diumenge.

El tècnic del Ferrol, Lino López, és un entrenador llest. Havia preparat bé el partit, amb més temps que les gironines que havien jugat Eurocup el dimecres, però, a l'hora de la veritat, cap de les trampes que havia preparat li ha servit de res. Defenses zonals, una pivot (Araujo) pujant la pilota, molts minuts de cinc obertes en atac... Res.

No feia ni tres minuts que havia començat el partit i ja l'ha hagut d'aturar demanant temps mort (13-3) després d'un 2+1 en un ràpid contracop de Magali Mendi. El joc de l'aler francesa ha enamorat avui a la parròquia de Fontajau i va demostrar que, un cop més, Pere Puig ha tret petroli del mercat de fitxatges pescant Mendi de l'Avenir de la segona divisió francesa. A final del primer quart, l'Uni ja guanyava per deu punts (23-13).

Però el pitjor per al Ferrol encara havia d'arribar. I és que, Avenida a banda, cap més equip de la lliga pot competir amb les rotacions de l'Uni. Mentre el Ferrol ha seguit jugant, bàsicament, amb les mateixes peces que no havien pogut plantar cara en el primer quart, Èric Surís ha anat movent la banqueta per anar esmicolant la moral i la (poca) resistència del rival. Una activa María Conde assumia el paper de Mendi, Traoré ha rellevat Evans per anotar obrint-se a tirar de fora, Alminaite no anota tant com Collhado però intimida amb els seus inacabables braços aixecats.

Ferrol només va pogut anotar sis punts en el segon quart i ha marxat cap al vestidor al descans sent conscient que ja tenia el partit perdut (44-19). La segona meitat no ha tingut més història que l'orgull del Ferrol per no perdre de trenta punts i la relaxació d'un Uni que dijous torna a tenir partit. Contra el Landes francès a l'Eurocup.