No va poder tornar cap a casa amb cap alegria l'Olot d'Alcoi. Sabien de l'exigència del partit en un dels escenaris més complicats de la categoria, El Collao, però tot i competir en un bon primer temps, a la segona part, la contundència ofensiva de l'equip local va acabar sent clau per desnivellar la balança i deixar molt tocat un Olot que no és capaç d'enllaçar dues o tres setmanes amb resultats positius.

Tot i que els partits no acaben com desitgen els jugadors i cos tècnic de l'equip, ahir, novament la defensa va tenir un paper protagonista per evitar, al primer temps, qualsevol intent de gol dels valencians. En atac, els ràpids contraatacs conduïts per uns ràpids Guzmán i Nacho Pérez i un atent Marc Mas eren la principal amenaça per als de Martín Posse, que estaven fent un molt bon partit davant un rival, l'Alcoià, que van eliminar fa unes setmanes a la Copa del Rei. L'ordre i la solidesa defensiva imperava a l'equip olotí, ahir sense Hèctor Simon a l'onze titular però acumulant molta velocitat en atac, novament, amb un actiu Alfredo actuant des de la banda. Ja a la represa, l'Alcoià va fer un pas endavant des de bon començament i gràcies a això es va avançar al marcador. L'autor del gol, un gran gol, va ser Kilian, que superava Ginard amb un xut molt precís.

No obstant això, l'alegria local va durar poc. Encara no tres minuts després, Jordi Masó empatava per l'Olot rematant una centrada precisa d'Alfredo. El gol feia reaccionar els gironins que, poc després, tenien el segon gol al seu abast, però la rematada de Barnils sortia desviada per poc. L'estocada per als de Posse arribava a un quart d'hora del final. L'extrem Jose García anotava el 2 a 1 a favor de l'Alcoi i deixava molt tocat l'Olot, que veia com en l'afegit David Torres sentenciava l'enfrontament.