02 de novembre de 2017
02.11.2017

Quarta derrota consecutiva d'un Olot que continua sense aixecar el cap

Mas iguala el gol inicial de Valentín i els garrotxins donen mostres de poder emportar-se algun punt, però dues dines de Gallego acaben amb les esperances locals. La continuïtat de Martín Posse està qüestionada

02.11.2017 | 06:30
L´Olot es va veure sorprès pel Cornellà al Municipal.

Sembla el dia de la marmota. Un dejà vu. Entre el partit de fa pocs dies a Alcoi i el d'ahir, hi ha ben poques diferències. En tots dos, l'Olot va fer mèrits suficients per no acabar derrotat, però la manca de punteria i la major efectivitat d'un rival més entonat va acabar amb les seves esperances. Amb el Cornellà, tres quarts del mateix. Els de Posse, amb un onze revolucionari, van sobreposar-se a la diana inicial de Valentín, van empatar amb un gol de Marc Mas i van arribar al descans amb bones sensacions. Però va passar el que va passar: Enric Gallego, amb un doblet, va llençar per terra les esperances de culminar la remuntada. Una derrota que fa mal. La quarta consecutiva, la classificació que no millora i la continuïtat de l'entrenador que comença a penjar d'un fil.

Amb el juvenil Aspar sortint d'inici i una defensa de tres, l'Olot va saltar al camp disposat a sumar un bon resultat que el permetés aixecar el camp i encarar el futur amb optimisme (diumenge visita l'Ebro i després l'esperen uns rivals temibles). Valentín va fer el 0-1 massa aviat, però els garrotxins van anar de menys a més. Per empatar (obra de Marc Mas al 29), però també tenint la pilota i gaudint de més i millors ocasions per fer pujar el segon al marcador. Com ara Héctor, que abans del descans a punt va estar de sorprendre a Craviotto.

Va rentar la seva cara el Cornellà amb el pas pels vestidors, però l'Olot seguia a la seva, disposat a vendre ben cara la seva pell. Uri no va marcar de vaselina al 49 per ben poc, mentre que les clares ocasions d'Alfredo, Barnils i Pedro no van entrar de miracle. Quan millor estaven els de casa i a un quart d'hora del final, gerra d'aigua freda. Una setmana més. Aquest cop, el botxí va ser Enric Gallego. Primer, per fer l'1-2 al 76. I després, per rematar la feina al 94 executant un contracop. I això que Hèctor, entre totes dues dianes, havia tingut una boníssima ocasió per tornar a igualar la balança. De nou, però, sense fortuna.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

Enllaços recomanats: Premis cinema