El Farners celebrarà el 2019 el seu Centenari. Mai ha jugat més amunt de Primera Catalana, la categoria en la que milita des que fa set temporades una restructuració del futbol català va acabar amb la Regional Preferent. És un dels modestos, habitualment protagonista de batalles per evitar el descens, més que no pas per estar a dalt. Però aquest any, amb un equip «jove i ambiciós», com li agrada definir-lo al seu tècnic, Pau Menéndez, són líders, després de deu jornades, del grup 1. Amb solvència (22 punts), a més a més, superant la FE Grama (l'antic Gramenet), segon, per tres (19), i el Lloret i el Llagostera B, tercer i quart, per quatre (18).

Acostumats a jugar els partits de casa en família (l'assistència sol situar-se en els 150 espectadors), la bona trajectòria del primer equip no està passant desapercebuda en aquest municipi de 12.600 habitants i capital de la Selva. Dissabte passat, contra el Castellar, el cuer, ja van ser uns 200, i la sensació és que molta gent, encara que no vagi al camp, segueix el dia a dia de l'equip. Gerard Espriu, el president, explica que ara, quan surt al carrer, el futbol sempre és un tema recurrent. «Als modestos ens costa molt dur gent als camps, no aconseguim fer la renovació de la gent gran per d'altres socis més joves. A futbol hi van els pares a veure els fills, però no es plantegen, o s'ho plantegen poc, anar a veure també el primer equip», reflexiona. Seguir tots els partits de casa del Farners val 90 euros (que poden pagar-se de forma fraccionada), mentre que les entrades, en funció del rival, i de si hi ha o no acord de col·laboració, oscil·len entre els 5 i els 10 euros.

Espriu té clar que la sentència per al futbol modest ha arribat via la televisió de pagament, que permet seguir durant el cap de setmana, «des del sofà de casa, i calentet, un partit de la Premier, un altre de la Bundesliga, més els del Barça, el Madrid, o ara també el Girona». El Farners juga com a local els dissabtes a les 4 de la tarda. Era una franja que els permetia esquivar el futbol televisat fins que Javier Tebas va decidir que també s'havia de pensar en el mercat asiàtic. En tot cas, però, el bon moment de l'equip de Pau Menéndez està engrescant tot el poble, que tot i que encara molt lluny, somia un possible ascens a Tercera per celebrar, la temporada que ve, els cent anys d'antiguitat.

«Competim contra rivals molt més poderosos, de municipis que ens dupliquen i tripliquen, o més, en població, com Manresa, Vic, Manlleu, Ripollet... però tot i això estem oferint un gran paper. Allò principal és que ens poguem salvar el més aviat possible, si pot ser, al febrer, i després, que vingui el que vingui», destaca el president. Espriu té clar que si hi hagués un possible ascens, no hi renunciarien: «per a nosaltres seria un orgull jugar a Tercera, tenint en compte que si mirem el balanç dels últims 30 anys el Farners ha sigut tradicionalment un equip de Primera Regional o de Segona Catalana, amb alguns repunts a l'antiga Preferent i, ara, des de la restructuració, a Primera Catalana». La base de tot plegat, segons Gerard Espriu, és «tocar de peus a terra tot i que els resultats ens acompanyen», gràcies a l'haver format «un bloc molt jove que equilibra un grup de jugadors de proximitat, gent del poble o formada aquí, amb un altre de gent veterana».

En 10 jornades el Farners ha sumat set victòries, un empat i dues derrotes. És, amb 19 gols, el màxim golejador, empatat amb FE Grama i Atlètic Montcada, i només n'ha encaixat 9. El tècnic miracle és Pau Menéndez, exjugador del Llagostera i el Guíxols, entre d'altres, que la temporada passada ja va fer història ascendint el Tossa, de Tercera a Segona Catalana, amb registres rècord. «Les coses surten, però ja fa 18 anys que faig d'entrenador, abans ho combinava amb la faceta de jugador», subratlla Menéndez, que no vol ni sentir a parlar de la paraula «ascens». «L'objectiu és doblar els punts que tenim, arribar als 44-45, i garantir matemàticament la permanència el més aviat possible. Si avui faltessin set jornades per al final de la lliga diria que podríem somiar amb l'ascens, però ara encara és molt d'hora», assegura.

Apunta, l'entrenador, dues notes bàsiques per explicar aquest Farners engrescador. La primera, «la bona feina que fem als entrenaments»; la segona «el bon rotllo que hi ha al vestidor. Som una pinya». La propera estació d'aquesta aventura serà aquest cap de setmana a Vic. Potser la il·lusió de celebrar el Centenari a Tercera quedarà una mica més a prop.