Guanyar i seguir lluitant per acabar la primera volta de la lliga entre els dos primers per ser cap de sèrie a la Copa. Aquest és ara el proper objectiu de l'Spar Citylift Girona. I ahir va fer un nou pas endavant per aconseguir derrotar el Campus Promete (74-52) en un partit poc vistós per als més de mil espectadors que van anar a Fontajau, però en què les jugadores que entrena Èric Surís van saber superar un doble obstacle. Un de propi: la falta de tensió competitiva després de l'aturada de seleccions; i un d'aliè: un rival amb bones individualitats que, tot i tenir físic i talent, jugava a bàsquet amb molt poc ordre. Al final es va guanyar, que era del que es tractava, en un resultat que serveix perquè les gironines recuperin el segon lloc de la classificació perquè el Gipuzkoa va perdre a Ferrol.

El Campus Promete que ahir va jugar a Fontajau és un equip estrany. Té tres o quatre jugadores de molta qualitat, però la majoria acabades d'arribar a l'equip. Vanessa Gidden i Milica Jovanovic, aquesta mateixa setmana. Això va provocar que ahir, per moments, el Campus Promete no jugués a gaire res. Poc més que arribar i tirar. Quan les pilotes entraven, com en els dos triples consecutius de Jovanovic en el segon quart, l'Uni veia com el partit se li enfosquia (18-19) i el gran perill era que les gironines s'encomanessin de les peculiaritats del Campus Promete. No ho va fer de sortida, 16-4 bastant abans d'acabar el primer quart, i va saber navegar prou bé en mig dels dubtes que li plantejaven els canvis a defenses zonals d'un Campus Promete que, amb l'arribada de Gidden, Jovanovic i Knezevic, ha passat de ser un candidat al descens a un dels pocs equips de la lliga capaç de competir físicament en el joc interior contra l'Uni.

Amb la lluita pel rebot igualada i sense que Nadia Colhado trobés accions clares de superioritat dins la zona, el tir exterior va ser, per moments, la principal arma de l'Uni. Nicole Romeo va veure la cistella ben grossa (3 triples abans del descans) i Rosó Buch va agafar la responsabilitat per frenar el moment àlgid de la montenegrina Jovanovic. Dos triples seguits de la mataronina varen evitar uns nervis innecessaris a Fontajau (24-19). Sense acabar-se de desempallegar mai del tot del joc deslluït del Campus Promete, l'Spar Citylift Girona es mantenia amb avantatges per sota dels deu punts.

El partit no perillava. Però, sense poder córrer gairebé mai, Mendy va tenir el seu dia amb menys protagonisme i l'espectacle va continua sent difícil de rosegar fins a gairebé al final. Els pocs menys de miler i mig d'espectadors que ahir van anar Fontajau no van veure el millor bàsquet de la temporada. Però, en canvi, van poder comprovar que aquest Spar Citylift Girona té moltes maneres de guanyar. I també de rematar els partits com ahir quan, començat el segon quart, moment de defensa zona 2-3 amb els inacabables braços d'Alminaite al mig va taponar la via d'aigua que podrien haver acabat provocant els tirs des de mitja zona de Gidden.

En zona, o en individual, les jugadores de l'Uni ja havien deixat enrere aquella fredor de l'inici del partit. Segellada la cistella pròpia, la resta de la sentència del partit va venir rodada: un contracop de Núria Martínez va obligar Jorge Elurdoy a demanar temps mort, el seu equip perdia de 14 punts, però l'Uni ja estava llançat i amb la María Conde més atrevida de la temporada l'Spar Citylift Girona va acabar guanyant el partit més de vint punts i donant minuts a la recuperada Helena Oma i a la poc habitual Laura Roig.