El reconeixement del passat, centrat en persones que hi van tenir paper protagonista, i la solvència en les victòries de l'actual equip varen coincidir ahir a la tarda a Fontajau en un dia on els dos milers i mig d'espectadors varen gaudir d'un menú amb plats de diferent de gust. Van començar tastant un equip que sap jugar un bàsquet abassegador pels contraris com el del primer quart, fins i tot un rival tradicionalment tan incòmode com el Cadí no va aturar el joc gironí (22-7); van continuar amb un segon plat ple de suficiència que és capaç d'agradar-se guanyant de vint-sis punts a mitjans del tercer; i van acabar paladejant un postre, el protagonitzat per Núria Martínez, que, com en una mena d'homenatge personal a Jordana, va voler interpretar el paper de base veterana capaç de posar seny en un equip que, endormiscat per la dolçor de sentir-se superior, va caure en la lògica relaxació. El Cadí es va arribar a posar a dotze punts (59-47). Però la victòria no va perillar mai. Al final per 72-60. I tot això maridat amb el vi del record de temps passats. Aquells que representen Anna Carbó i Noemí Jordana, «les dues jugadores més importants del club», que al descans van rebre un homenatge amb la retirada de les seves samarretes, amb els números «7» i «9» que ja pengen del sostre del pavelló de Fontajau.

L'ambient especial de Fontajau, que va viure ahir la millor entrada de la temporada amb uns 2.500 espectadors, no va distreure les jugadores de l'Spar Citylift Girona, que varen sortir per feina deixant el partit gairebé enllestit al final del primer quart (22-7). Amb Colhado fent-se immensa dins la zona (10 punts i 7 rebots en el primer quart), l'Uni va tancar la posada en escena amb un bàsquet en el darrer segon de Roso Buch que completava el 10-0 que servia per arribar al 22-7. Molt mèrit per a un equip que, divendres, havia tingut un llarg viatge des d'Hongria i només havia tingut un entrenament per preparar el derbi català després d'enllestir la seva classificació pels setzens de final de l'Eurocup. Defensant bé, dominant amb autoritat el rebot i cor­rent ràpid en les transicions, l'Spar Citylift Girona va sosternir el seu domini fins al final del partit. Amb els lògics alts i baixos de qui se sap superior. Però mai deixant que el Cadí pogués creure que guanyaria el partit. Amb Colhado descansant, les gironines varen trobar altres vies d'anotació en el segon quart. Començant per la voracitat de cara a cistella de Traoré o els tirs oberts de Romeo o Mendy com amb el que la francesa va posar, per primer cop en el partit, els vint punts de diferència en el marcador (34-14). Al descans, 44 -22 i la sensació que qualsevol jugadora de l'Uni que posava un peu a la pista (Conde, Alminaite...) tenia més capacitat de desequilibri que les d'un Cadí en què, amb Bahi i Richards desaparegudes, només va viure dels triples de la nord-americana Kraker (màxima anotadora del partit amb 18 punts).

Després de la represa, i de les emocions viscudes en l'homenatge a Carbó i Jordana, l'Uni es va encallar en atac al tercer quart. Les gironines es varen passar molts minuts sense fer cap bàsquet en joc. Només un tir lliure en set minuts (45-32) fins que un triple de María Conde va obrir la llauna. Al final del tercer quart, la diferència tornava a estar a la ratlla dels vint punts. En el darrer quart, la història es va tornar a repetir. Endormiscament de l'Uni, aproximació en el marcador del Cadí (59-47), temps mort de Surís i tornada a la normalitat amb Núria Martínez posant seny. Al final, 72-60 en un partit que li varen sobrar la major part dels últims minuts. Ben bé gairebé tota la segona meitat.