«Els clubs han demanat un canvi, aire fresc al ciclisme gironí»

Jo penso que els clubs van voler un canvi, van escollir la meva opció i la d'en Quim Vilaplana, per dirigir la Catalana, per la seva seriositat, perquè volem tocar de peus a terra. No buscarem objectius inassumibles. Intentarem no fer volar coloms i aixecar la Federació amb l'ajuda dels clubs. No volem començar la casa per la teulada, que eren els grans objectius que ens semblaven que tenien des de l'altre candidatura. Volem treballar des de la base i anar aixecant l'estructura, donant continuïtat a la feina feta per l'anterior directiva de Josep Bochaca, que va exercir un bon mandat.

A la Delegació de Girona la situació és una mica peculiar. Rellevarà un històric com Francesc Moradell.

Sí, el cas de Girona és molt singular. En Francesc, jo sempre ho he dit, i li he dit a ell personalment, ha fet molt bona tasca, ha treballat molt pel ciclisme, potser fins i tot en excès. Perquè ha arribat a un extrem que potser no era ni saludable per a ell mateix. Jo en el seu dia li vaig plantejar fer el relleu d'una manera pautada, venint com venien unes eleccions, i que jo em presentés. Ell en anteriors ocasions ja m'havia dit que jo era una de les persones que podria ser perfectament delegat perquè coneixia la Delegació, el ciclisme de Girona, havia col·laborat allà...

I no es van posar d'acord?

Ell volia allargar-ho una mica més. L'estiu passat els dos candidats que han anat a les eleccions per dirigir la Catalana em van venir a buscar perquè jo obtés a delegat. Li ho vaig plantejar a Moradell i ell s'hi va negar en rotund. Li vaig donar uns dies de marge perquè hi reflexionés, no em va dir res més, i jo vaig escollir la meva opció, i ell, la seva. Repeteixo: ha fet molt bona feina, però per les sensacions que m'han fet arribar els clubs, també existia una necessitat de relleu. Els clubs s'han manifestat clarament.

S'esperava un resultat tant concloent després que Moradell presentés més avals que vostè?

Per a mi també era una incògnita, la votació. El tema dels avals és molt senzill. Jo vaig estar quinze dies a la Xina i van coincidir amb el procès de cerca d'avals. Aleshores em vaig limitar a buscar els que em feien falta. Me'n requerien deu, en vaig buscar quinze, per superar el tall. Després ja vam fer la feina posterior, contactant amb els clubs i explicant quina feina pretenem fer. Els avals no tenen importància, el que val és la votació i allà queda clar que els clubs han demanat relleu, aire nou al ciclisme de Girona.

Hi ha parlat amb Moradell?

No encara. Tot just dimarts es va proclamar oficialment el resultat de la votació i en Quim Vilaplana va fer el traspàs de poders amb Josep Bochaca a la Catalana. A mi m'agradaria asseure'm i parlar tranquil·lament amb en Francesc, sense cap mena de retret. Penso que ha de pair aquesta situació, entenc que li pot haver dolgut. Però s'ha demostrat que hi havia una necessitat d'aire fresc.

Quina serà la seva primera decisió com a delegat?

D'entrada, el primer repte que tenim és el campionat de Catalunya a Santa Coloma, el pròxim 23 de desembre. Ens fa molta il·lusió perquè hi farem un homenatge a Jofre Cullell (campió d'Europa júnior de BTT). Serà una gran prova, el Club Ciclista Farners serà un gran organitzador. Tot sortirà perfecte. El primer objectiu que em marco? buscar un parell o tres de persones que siguin l'equip que faci funcionar la Delegació de Girona. No voldria repetir el caràcter individualista que teniem fins ara, en què una sola persona ho feia tot. Hem d'escoltar els clubs. Tots hem de ser una família i treballar conjuntament amb Barcelona, que és una dinàmica que segurament tampoc ha anat prou bé fins ara. Els clubs se n'havien queixat perquè veien que hi havia una divisió constant entre Barcelona i Girona, i això no és bo.

Costa a Girona treure nous corredors d'elit?

Tenim un problema: fer que els corredors arribin a sub-23. Hi ha molta mainada a les escoles de ciclisme gironines, però amb 15-16 anys, quan arriben a cadets, o 17-18, quan són juniors, anem perdent ciclistes pel camí o s'han de desplaçar fora de Girona perquè no tenim cap equip aquí, com és el cas de la carretera, que perdem el júnior del Bicis Esteve. D'aquesta manera els nois perdent continuïtat, potser passa més en carretera que en BTT. Hem d'aconseguir que aquesta mainada tingui un tipus de prova per seguir gaudint, potser no tant exigent que el nivell d'una Copa Catalana, i que es mantinguin al ciclisme. Estem parlant d'un esport molt dur i sacrificat, on guanyar-s'hi la vida és molt complicat i si no t'entrentes, no pots estar a davant.

En canvi, Girona és el paradís per a molts ciclistes professionals i equips d'elit. Com se'n pot beneficiar el ciclisme gironí?

La veritat és que no ho sé. Ho hem d'explotar més. L'altre dia vam parlar amb Joan Linares, un dels mecànics de Cannondale, precisament d'això. Girona, a nivell professional, però també de sortides i cicloturisme, és un referent, està en ebullició. Ara hem de mirar com connectem, perquè també és veritat que els professionals són molt reservats i busquen una certa tranquil·litat.

Un dels projectes històrics a Girona és el velòdrom. Vostè té previst reactivar el projecte?

Per ara és un tema que està al calaix. El projecte que va tenir més volada va ser el de Quart i ara això està totalment aturat. Hi ha alguna cosa parlada amb la Generalitat per desencallar-ho un dia o altre. Però aquell projecte de Quart era espectacular, molt maco, i potser també inviable. Hem de buscar una cosa més real. Girona necessita un velòdrom un dia o altre. Els anys 70 ja se'n parlava d'això i encara no el tenim. El que sí que hauríem de començar a establir són altres marcs de treball, uns altres tipus de circuits tancats per fer treball d'escola i a partir d'aquí veure si podem aconseguir un equipament similar a un velòdrom a Girona.

Quantes llicències hi ha a la província de Girona?

Ara 2.572. Hem tingut una baixada de 300 llicències, un 11%, respecte el 2016, derivada per l'increment del preu de les assegurances. La Federació, malgrat tot, ho va intentar suavitzar. Veurem com ho podem fer l'any que ve per tenir un preu més raonable.