El Barça va assestar un cop gairebé definitiu al Reial Madrid en la Lliga i va endossar a Zidane la seva derrota més dolorosa, després d'una aposta arriscada del tècnic francès fent seure Isco i optant per Kovacic. Una decisió que se li va girar en contra en una segona meitat d'inferioritat per l´expulsió de Carvajal, amb gols de Luis Suárez, Messi de penal i Aleix Vidal.
S'esperava una sortida en tromba madridista, que va portar un gol ben anul·lat a Cristiano Ronaldo per fora de joc i un intent llunyà de Carvajal a mans d'un segur Ter Stegen. Les intencions eren bones, els dos equips pressionant en camp contrari i desfermant una lluita al centre del camp per la pilota que seria la clau. Millors intencions que futbol. Més intensitat que precisió. Un Reial Madrid que mossegava buscant accions de gol davant un Barça que es va posicionar però no trobava el seu joc. La tranquil·litat de valer-los l'empat va fer que els blaugrana poguessin especular intentant treure ritme al partit.
Els gestos dels futbolistes resumien la primera part. Cristiano apareixia per tot arreu, implicat i protestant cada acció. Iniesta es desesperava demanant calma amb les mans perquè estava més allunyat del que volia de la pilota. Messi es tocava els cabells mentre meditava la zona del camp on podia aparèixer per desequilibrar. Busquets es lamentava per pèrdues impròpies de la seva qualitat en la sortida de pilota. En minuts tot canviaria.
Els de Valverde no es van arriscar i els blancs van atacar a onades amb Modric com el cervell de tot. Cristiano xutava a l'aire el seu primer intent i el pols dels reis del futbol tenia resposta de Messi. Va aparèixer poc en zona de perill però sempre llegint bé cada acció. El seu millor soci seria Paulinho i la seva arribada per sorpresa des de segona línia. A la mitja hora, la passada mesurada des des del costat dret de l'argentí, va trobar la rematada en carrera del brasiler i la mà salvadora a dalt de Navas. Benzema, en zona de ningú, no va aparèixer fins a l'última acció del primer temps, quan va rematar de cap al pal en la seva única ocasió del partit, ja que els atacs madridistes els monopolitzava Cristiano. El portuguès va fer enfadavar Modric en una acció en la qual pecava d'egoisme sense espai per xutar i topava amb Ter Stegen en la seva millor jugada, amb bicicleta i xut creuat. Paulinho portava perill constant i de cap feia intervenir de nou Keylor.
El Barça, en canvi, sabia que només creixeria en el clàssic amb la pilota i es va voler apropiar del domini de la possessió en la represa. Va adormir el rival per rebaixar la fam madridista en cada disputa. El nerviosisme s'apoderava d'un Bernabéu que començava a mirar Zidane esperant un moviment des de la banqueta. Iniesta va posar el seu nom a la pilota, amb lliçons en cadascuna de les seves aparicions, i el Barça va començar a acabar jugades amb Luis Suárez avisant abans de trencar el partit. En la millor sortida de pilota d'un Busquets imprecís, va trobar l'espai al moviment de Rakitic, la mala lectura de Kovacic que per seguint Messi va deixar un tres contra dos que va aprofitar Sergi Roberto per estendre la seva societat amb Suárez. A plaer avançava al líder al minut 54 de partit.
El Reial Madrid va entrar en xoc. Només li valia guanyar per reenganxar-se a la Lliga i sabia que l´empat li era insuficient. En minuts d'inferioritat no va poder ni tirar de casta, va córrer darrere de la pilota, va cometre errors defensius de gravetat i va acabar d'enfonsar-se als 63 minuts.
Un error de Casemiro, després de perdonar Suárez el segon i amb Asensio i Bale preparats per sortir quan anava a entrar en escena el pla b, va deixar en un mà a mà l'uruguaià davant Keylor que rebutjar, però després de diverses rematades Carvajal va detenir amb les mans un cop de cap de Paulinho. Expulsió, penal i llançament a l'esquadra de Messi. Les opcions del Real Madrid s´esvaïen, era la sentència, a catorze punts del líder i amb un partit menys. Una distància mai aixecada en la història de la Lliga.
Fidel a la seva identitat, el Madrid va morir lluitant fins al final, demanant dues mans dins de l'àrea rival no assenyalades pel col·legiat i va perdonar amb un Ter Stegen inmens sota els pals. Trencat en el seu plantejament, el perill d'acabar golejat existia i Keylor va ser salvador davant Messi i Semedo, però no hi va poder fer res en l'afegit amb el xut d'Aleix Vidal, després d´una bona jugada de Messi per banda dreta, que tancava el primer triomf de Valverde davant un Zidane que va deixar assenyalat.
