L'Uni va posar un peu a l'elit del bàsquet femení espanyol ara poc fa menys d'una dècada; i, des de llavors, les gironines han jugat cinc vegades la Copa. Aquest cap de setmana, a Saragossa, l'Spar Citylift Girona tindrà la seva sisena oportunitat d'emportar-se cap a casa un títol que se li va resistir dos cops amb Anna Caula a la banqueta, un amb Ramon Jordana, un amb l'actual tècnic de l'Avenida Miguel Ángel Ortega i, l'any passat, jugant com a locals a Fontajau i arribant per primer cop a la final, ja amb Èric Surís com a entrenador. L'australiana Nicole Romeo desconeixia quants cops havia disputat la Copa l'Uni, però creu que pot haver arribat el moment d'assaltar una competició que, ella mateixa, encara no ha jugat mai des que juga en el bàsquet espanyol: «Aquest cop podem guanyar, si no és ara, quan serà?». El rival de les gironines serà el Mann Filter de Saragossa que ha superat el Sant Adrià (73-62) a quarts de final, mentre que en l'altra semifinal s'enfrontaran Avenida i Gipuzkoa.

A diferència de Romeo, Núria Martínez sap bé el que és jugar una Copa. I guanyar-la. Ho va fer l'any passat Itàlia, amb el Schio, i també dos títols amb el Perfumerías Avenida. La veterana base de Mataró ha jugat la Copa amb UB Barça, Avenida i Ros Casares; a més de jugar-ne una a Rússia, quatre a Turquia (sense guanyar-ne cap) i tres a Itàlia. Suficient experiència per tenir la seva particular recepta per guanyar. O per intentar-ho: «Es tracta d'anar sempre al cent per cent, no donar cap pilota per perduda i jugar concentrades. Fent això, és possible guanyar». Núria Martínez no és l'única jugadora de la plantilla que sap el que és guanyar la Copa.

Rosó Buch ho va aconseguir fa dos anys a Sant Sebastià amb el Conquero superant un Avenida que, com ara, també arribava a la cita com a principal favorit i que, en semifinals, va passar per sobre de l'Uni que, llavors, dirigia Miguel Ángel Ortega. Un any més tard, Buch va viure l'altra cara de la moneda amb la derrota a Fontajau contra l'Avenida. Una experiència que, però, no ha fet rebaixar gens ni mica l'excitació que provoca aquesta competició a la base: «Estic molt i molt motivada. Una de les raons perquè estic a Girona és perquè sé que és un equip que em permet jugar la Copa». A més de Rosó Buch, Kristina Alminaite és l'única jugadora de la plantilla que segueix a Girona de les que van perdre la final de l'any passat. «Fa dies que espero la Copa, és la meva segona després de perdre l'any passat contra Avenida i tinc moltes ganes de jugar-la. Crec molt en el meu equip i crec que aquest any la podem guanyar». Aquella final que recorda bé Alminaite també la va veure en directe Laura Roig. «Teníem partit amb el GEiEG, però jo estava lesionada i vaig poder ser a Fontajau veient la final», explica Roig, que ara, després de fer el salt de Copa Catalunya al bàsquet d'elit, viurà la Copa en primera persona: «Estem en una dinàmica molt positiva i esperem que ens serveixi per portar la Copa cap a Girona». Amb moltíssima més experiència que Laura Roig en el bàsquet professional, Astou Traore o Nádia Colhado també viuran la seva primera Copa. «Estic ansiosa perquè arriba, però també molt confiada en el meu equip, estic segura que farem bons partits», detalla la pivot brasilera, mentre que la jove, i també debutant en una Copa, María Conde, aposta per una recepta per intentar guanyar molt semblant a la de la veterana Núria Martínez: «En una competició a un partit pot guanyar qualsevol equip, però per fer-ho s'ha d'anar a totes des del minut zero».