No hi ha manera. En una espècie del dia de la marmota, el Perfumerías Avenida es converteix una vegada rere l'altra en el botxí de les il·lusions de la gent de l'Spar Citylift Girona. Els aficionats de l'Uni desplaçats a Saragossa que continuaven animant en el darrer quart quan ja estava clar que el títol acabaria a les mans de l'Avenida; les il·lusions d'una Nádia Colhado que, dissabte, estava exhausta a l'hotel i més d'un dubtava si podria jugar la final; d'una autèntica líder com Núria Martínez i la resta de jugadores sense comptar amb la gent d'un club que veuen com aquell projecte nascut fa poc més d'una dècada no para de créixer però sempre s'acaba trobant amb un sostre de vidre. Un sostre de nom Avenida i de cognom Miguel Ángel Ortega que des de que va arribar a Salamanca, curiosament poques setmanes després de ser destituït a Girona, ha encadenat tots els títols possibles en el bàsquet estatal: dues lligues i dues copes. I les quatre finals contra el mateix rival: l'Spar Citylift Girona.

I la final d'ahir? Doncs, massa semblant a d'altres que ja perdut l'Spar Citylift Girona contra les castellanes. Plantant cara, plantant cara... fins que cinc, sis, set minuts negres que les jugadores no poden contrarestar el pas endavant en agressivitat defensiva de l'Avenida, ahir combinades amb l'encert en atac de la jugadora que menys s'adapta al llibre d'estil d'Ortega (Angel Robinson), van ser suficients per deixar les gironines sense cap premi. Per a l'oblit queda la bona primera part jugada per l'equip de Surís. Un parell d'errades gironines en atac penalitzades amb brutal contundència pel contacrop de l'Avenida, dues gotes del talent i un parell de tirs oberts de Nicholls i Mestdahg. Sembla poca cosa, però amb això l'Avenida en va tenir prou per obrir un forat en el tercer quart (59.47) que acabaria sent decisiu.

Del bon inici als 5 minuts de crisi

Amb Èric Surís dosificant, o com a mínim intentant-ho, Nádia Colhado l'Uni va mantenir bé el frec a frec en una primera meitat on va començar a dibuixar-se el duel entre Núria Martínez i Sílvia Domínguez, mentre que una altra gran veterana, Erika de Souza, va acaparar el protagonisme ofensiu de l'Avenida en els primers minuts. La veterana pivot brasilera intentava treure profit prop de cistella del seu contundent físic buscant el xoc contra Nádia Colhado que mai ha amagat que De Souza, referent de l'esport femení al seu país, és una de les seves grans ídols des que la veia jugar a la WNBA o amb la selecció quan ella era una adolescent. Conscient de la fortalesa del triangle interior de les castellanes, i també de la debilitat de la malalta Colhado, a més dels problemes a l'esquena d'Alminaite, Surís va protegir el seu equip amb una zona 2-3 que omplia la zona però deixava marge per als tirs oberts de les dues bases de l'Avenida: Sílvia Domínguez i María Asurmendi. Abans del descans cap equip va poder obrir forat en el marcador, Núria Martínez va aparèixer en els moments més compromesos de les gironines, igual que Sílvia Domínguez per a les castellanes. 39-37 al final del segon quart.

El pas pels vestidors va ser funest per a l'Uni. En una història massa coneguda ja en els duels entre els dos equips, l'Avenida va apujar el to de la seva ja de per si agressiva defensa i va acabar bloquejant l'Uni, que va patir molt en uns deu minuts que varen acabar decidint el partit. Si l'any passat va ser Sílvia Domínguez, aquest cop va ser tot l'Avenida. Pivots del talent ofensiu d'Angel Robinson que, tot i passar desapercebuda en molts minuts, quan apareix anota amb facilitat obrint-se a tirar per anul·lar l'efecte de la zona 2-3 de Surís. Laura Nicholls també va anotar dos tirs oberts de sis metres que varen fer mol malt a l'Uni. Les castellanes varen agafar ràpidament dotze punts de marge (59-47) i allà es va acabar el partit. La marmota tornava a aparèixer i, un cop més, un títol passava de llarg de l'Spar Citylift Girona per anar a parar a les mans de l'Avenida i de Miguel Ángel Ortega.

Tot i quedaven molts minuts ja no hi havia res a fer. L'Uni ho va intentar fins al final, però les forces i els arguments només li varen arribar per mantenir el partit estable al voltant d'uns 10 punts de diferència que les experimentades jugadores de l'Avenida no varen deixar que s'esfumessin.