Dani Oliveras (Vilablareix, 1987) acaba de tornar de Sud-amèrica amb la sensació que ha complert. El novè lloc final a la general del Dakar és més del que s'esperava el pilot gironí que, amb cinc edicions del mític ral·li a les seves espatlles, s'ha consolidat com un dels millors privats de la competició amb la KTM de l'equip Himoinsa. El quart lloc de la darrera etapa, quan estava lluitant per assegurar-se acabar entre els deu primers, a més del sisè i el cinquè en dues jornades prèvies, són algunes de les mostres del gran paper d'un Oliveras que ha quedat a només quatre posicions en la classificació general del seu company d'equip i amic Gerard Farrés (tercer el 2017). «L'objectiu era acabar entre els 15 primers i, al final, he estat novè; estic content, molt content», explica Oliveras, mentre apunta que «hi havia 20 o 25 pilots oficials, més uns cinc de privats, també de nivell; al final, 30 pilots molt ràpids. I haver acabat novè és per estar satisfet».

Himoinsa és un equip privat. Un projecte potent, capaç de portar cinc pilots aquest any al Dakar o de pujar al podi l'any passat amb Gerard Farrés. Però no és un equip oficial. I això fa més valuós el novè lloc d'Oliveras: «No tenim els mateixos mitjans d'un equip oficial, tenim motos bones però de l'any passat. Les KTM d'aquest any han fet una bona evolució, són més petites, amb els pesos més ben repartits...», argumenta. Motos menys evolucionades que les KTM oficials, però dins d'una de les estructures privades més importants del Dakar. «Hem planificat molt bé l'any fent molts entrenaments al nord d'Àfrica i això ha estat molt important per poder fer aquest resultat. He arribat molt ben preparat en l'aspecte de navegació, orientació amb el road-book», explica Dani Oliveras, que com la resta de pilots d'Himoinsa, com per exemple Farrés, ha acabat el seu contracte amb l'equip i haurà d'esperar per conèixer el seu futur.

L'experiència del pilot gironí al Dakar fa que cada dia tingui més clar que, a banda de provar de mantenir la mecànica i evitar riscos innecessaris, la clau del ral·li és no perdre's. Córrer ràpid, també. Però sobretot no equivocar-se en la navegació. I aquí ha estat un dels factors que han permès a Dani Oliveras acabar entre els deu primers: «Abans, els altres anys, intentava seguir més les traces dels pilots que anaven davant meu, però aquest any m'ha passat que molts dies les traces anaven cap a un costat i jo pensava que era cap a l'altra; i cap allà anava». La confiança que va guanyar en els entrenaments al nord d'Àfrica li ha acabat servint per fer un pas endavant acabant cada cop més a prop dels primers. «Com a pilot vinc del trial i, tot i que és el meu cinquè Dakar, m'ha costat acostumar-me a la velocitat i anar ràpid», diu Oliveras que, però, es veu ja al costat de pilots punters com el mateix Gerard Farrés: «El Dakar no és només anar ràpid, cal ser bon navegant i saber gestionar els perills; a vegades, com en les etapes de les dunes tallades de Perú o en dies on fèiem pistes amb molta pedra, cal saber afluixar sabent que això serà millor per tu», subratlla.

Una gestió dels perills que acaba sent clau per entendre la novena posició final del pilot d'Himoinsa. «La primera setmana era important acabar-la, anant a un bon ritme, però sense jugar-te-la massa. Els primers dies la veritat és que ni mirava la classificació...», assegura Oliveras que, però, no va trigar a treure el cap entre els millors. «El quart o cinquè dia vaig fer un sisè i el dia que entràvem a Bolívia un cinquè que, fins i tot, em va sorprendre a mi perquè era una etapa molt ràpida i vaig acabar a 40 segons del primer en una jornada de 200 quilòmetres».

Oliveras va arribar a la jornada de descans el dissetè a la general, però confiant que les etapes complicades de navegació que encara quedaven li permetrien millorar posicions. Com així va passar. Una escalada que molts ja podien preveure des de l'etapa en que havia acabat sisè. «Aquell dia sortia el vintè i vaig anar molta estona darrera de Joan Barreda. Ell es perdia i jo el passava, una estona després em tornava a atrapar i m'avançava i així molts quilòmetres... De cop em va desaparèixer la seva pols i jo anava pensant com podien anar tan ràpid fins que vaig arribar al final i la gent em felicitava; vaig preguntar per en Barreda i encara no havia arribat».

La navegació havia tornat a ser clau per a un Oliveras que, a poc a poc, va anar recuperant posicions en un Dakar que també té un punt de cursa d'eliminació. Una mica més de la meitat dels pilots de motos que comencen el ral·li no l'acaben. El penúltim dia, quan ja era novè, Oliveras es va equivocar muntant un pneumàtic de motocròs, pensant que hi hauria molta aigua per la pluja, i va veure com el desè classificat (el xilè Cornejo) i el novè (Joan Pedrero) se li acostaven molt: «Vaig sortir l'últim dia sabent que me l'havia de jugar, vam sortir darrere els cotxes i amb la pols era una mica perillós, però vaig córrer i aquell dia vaig acabar quart assegurant-me el Top-10 final».