El rival de l'Spar Citylift Girona en els quarts de final de l'Eurocup va guanyar l'Eurolliga el 2014 i la mateixa Eurocup cinc anys abans, el 2009, a més de dotze cops la lliga turca. Vist així sembla evident que el Galatasaray és un històric del bàsquet femení europeu, però, de fet, és molt més que això. L'equip al que s'enfrontarà l'Uni, amb jugadores d'aquelles que l'Uni no pot arribar a pagar com Allia Quigley o Jelena Dubjljevic, entre d'altres com la nord-americana Kalea Davis, és simplement una de les seccions «pobres» d'una de les entitats esportives més potents de Turquia. El Galatasaray es va fundar el 1905 i té 14 seccions, des d'atletisme i waterpolo a handbol i vòlei passant pel bàsquet masculí, i, lògicament, el futbol, amb un equip que va guanyar la Copa de la UEFA l'any 2000. Un autèntic monstre de l'esport turc, un club històric que es creuarà en el camí de l'Spar Citylift Girona en els quarts de final de l'Eurocup: l'anada el dia 1 de març, veurem si a l'Ahmet Cömert Sport Hall d'Istanbul (amb capacitat per a 3.5000 espectadors) o a l'immens Abdi Ipekci (11.500), i la tornada una setmana més tard, 8 de març, a Fontajau en una data d'aquelles que cal assenyalar en el calendari. En les altres tres eliminatòries de quarts de final, el Perfumerías Avenida s'enfrontarà al Nadezhda d'Orenburg (Rússia), el Reyer Venezia (Itàlia) al Mersin (Turquia) i el Hatay (Turquia) al ESBVA de Villeneuve d'Ascq (França). En semifinals, si tots dos superessin aquesta eliminatòria de quarts, Uni i Avenida s'enfrontarien en la penúltima ronda abans de la final.

«Teníem clar que no hi havia cap rival fàcil en el sorteig, dels quatre d'Eurocup hem quedat quatre i d'Eurolliga venen els cinquens i sisens classificat, que no són precisament els més fluixos de l'Eurolliga, i al final ha estat el Galatasaray», explicava ahir el tècnic de l'Spar Citylift Girona, Èric Surís, que tenia clar que «és un rival que ens exigirà molt perquè és un equip amb moltes jugadores de nivell TOP que, a sobre, és un bloc intens al qual agrada collar molt en defensa». I de raó no en falta a Èric Surís. Ara com ara, la lliga turca és la més forta del bàsquet europeu, per sobre de la russa on, per sota dels dos grans, Ekaterinburg i Dinamo de Kursk, hi ha l'Orenburg i un abisme fins a la resta. A Turquia, en canvi, el Galatasaray es troba al davant amb Yakin Dogu, Fenerbahce, Hatay Mersin... Molts equips, molts diners i la capacitat que, equips com el mateix Galatasaray, tenen per incorporar moltes jugadores de nivell a la plantilla. Les nord-americanes Kaela Davis i Allia Quegley (aquesta amb passaport hongarès) i la montenegrina Jelena Dubjlevic, que la temporada passada ja va eliminar l'Uni de l'Eurocup amb l'Agü Spor, són jugadores amb currículum a la WNBA, però l'entrenadora sèrbia Marina Maljkovic també compta amb les pivots Ewelina Kobrin (polonesa i exjugadora de l'Avenida) i Gintare Petronyte (una lituana de més d'1,85 d'alçada) i la francesa Olivia Epoupa que és la jugadora que més pilotes recuperava a l'Eurolliga. Kaela Davis és la màxima anotadora de l'equip (a la lliga turca fa 23 punts de mitjana en 26 minuts per partit), però, més enllà dels números la base turca, Isil Alben, té un paper clau i la jugadora que més minuts està en pista del Galatasaray.

Un equip de molta qualitat que, però, a la lliga turca està lluny del Yakin Dogu, líder amb una sola derrota, i que a l'Eurolliga ha acabat cinquena d'un grup dominat pel Dinamo Kursk de Lucas Mondelo i el Sopron de Roberto Iñíguez. El Praga, l'equip de Marta Xargay, i el Bourges francès varen acabar terceres i quartes de grup, aquestes últimes només amb una victòria més, deixant fora el Galatasaray dels quarts de final de l'Eurolliga. Ara, reubicats a l'Eurocup, les turques s'enfrontaran a un Spar Citylift Girona on hi ha dues exjugadores seves: Astou Traore, hi va jugar la segona part de la temporada passada després de deixar el Gipuzkoa, i Núria Martínez que hi va estar dos anys arribant a una final de Copa. En la seva primera temporada al Galatasaray, Núria Martínez va coincidir-hi amb la gironina Queralt Casas, ara al Landes.

El sistema de competició de la FIBA intenta compensar la teòrica superioritat dels equips d'Eurolliga fent que la tornada sempre sigui a la pista del d'Eurocup. Així, en aquest cas, l'eliminatòria entre l'Uni i el Galatasaray es decidirà a Fontajau. «Tenir la tornada no ens pot tranquil·litzar, perquè tots sabem el potencial que té el Galatasaray i segur que a Istanbul ens exigiran molt. Però està clar que tenir la tornada a casa és un punt a favor en les eliminatòries FIBA, la gent ens va ajudar molt en els partits contra Olympiacós i Ragusa perquè van empènyer molt l'equip».