17 de febrer de 2018
17.02.2018

«Sempre hem confiat en nosaltres»

Una victòria avui a Zarautz deixaria el Bordils ben encarat per assolir una nova permanència a Plata

17.02.2018 | 08:43
El tècnic del Bordils, Sergi Catarain, en un partit d´aquesta temporada al Blanc-i-verd.

Dissabte 14 d'octubre, el Bordils rep el Ciudad Real al Blanc-i-Verd. És la cinquena jornada de lliga i els gironins són últims amb zero punts després d'haver perdut contra Alacant, Sinfin, Cisne i Amenabar en les quatre primeres jornades. L'últim resultat havia estat un dolorós 22-30 a casa contra l'equip de Zarautz. «Hem de ser realistes. És clar que ho vèiem complicat en aquell moment. Era la cinquena jornada, no havíem sumat cap punt, érem últims i jugàvem contra un equip, Ciudad Real, que vol pujar a l'Asobal. Semblava que la permanència era un objectiu utòpic... Però dins del vestidor, i crec que també en el club, mai no hem deixat de creure i confiar en nosaltres; hem seguit treballant i aquí estem, de moment fora del descens, tot i que encara queda molta lliga».

En una llarga reflexió, el tècnic del Bordils, Sergi Catarain, gira la mirada enrere per veure alguns dels moments més complicats que ha passat el seu equip aquesta temporada abans de jugar avui a Zarautz, precisament l'equip que els va derrotar en la quarta jornada de lliga, en un partit on els gironins, ara mateix desens en la classificació poden deixar els bascos tres punts per sota.

«Crec que és un partit on tenim molt a guanyar i poc a perdre. Una victòria fora de casa és molt important en una lliga on tothom es fa fort a casa, si guanyem els deixarem a tres punts i els complicarem la permanència; mentre que si perdem no deixarà de ser un resultats esperable per la dificultat que tenim tots els equips quan juguem fora», explicava ahir Catarain sobre el partit d'aquesta tarda (19.30) per al qual, a més de les baixes del lesionats de llarga durada, no podrà amb Combis per problemes i segurament tampoc amb Mario Martínez, que va rebre un fort cop contra el Cisne la setmana passada.

Oblidats ja els zero punts de les quatre primeres jornades, el Bordils en suma ara mateix 15 i Sergi Catarain calcula que la permanència estarà al voltants dels 25 en una Divisió d'Honor Plata on, ara mateix, hi ha només set punts de marge entre el primer equip que baixaria (Lanzarote, que té 14, igual que Amenabar, Villa de Aranda o Palma del Río) i l'últim equip que jugaria el play-off per pujar a l'Asobal: el Torrelavega de Dalmau Huix, amb 21. «Ara estem fora del descens, però queda molt i, matemàticament, encara és possible que acabem la temporada cuers», avisava un Catarain que, això sí, té una idea molt clara: «Passi el que passi nosaltres estarem orgullosos de la temporada perquè hem treballat fort, ens ho hem passat bé entrenant i competint sempre en els partits».

Paciència per part de tothom


Sergi Catarain va aterrar l'estiu a Bordils per agafar el relleu de Pau Campos. El tècnic bisbalenc havia jugat un paper molt protagonista en la progressió del club, l'ascens a Plata i les quatre permanències posteriors, i la feina de l'exporter professional no era fàcil: calia tornar a salvar l'equip que, a l'estiu, va perdre manera inesperada Dalmau Huix, un una lliga cada cop més dura per la recuperació econòmica que viu l'handbol estatal. «Sempre he treballat molt còmode a Bordils, la directiva m'ha cuidat i no hen tingut cap problema amb ningú de la junta ni amb els jugadors» apuntava ahir Catarain que, però, tot no deixar de confiar mai en la seva feina, reconeixia que «quan estàvem últims penses que estàs fallant a la gent que havia confiat en mi, en Quim Pou (president) i la resta de la directiva o en Jesús Mach. Pensava: "Ells han apostat per mi i jo els fallo"».

L'autoexigència de Sergi Catarain amb ell mateix no arribava producte de la pressió de la junta i tant ara, que l'equip està bé, com quan anava últim, el tècnic de Palafrugell sempre ha sentit que tenia el suport del club: «La veritat és que des de la junta han portat la situació molt bé, a l'estiu em van dir que em cuidarien bé i la veritat és que ho han fet; en cap moment m'ha pressionat o m'han vingut a dir que la permanència era una exigència de club».

Una paciència que ha estat denominador comú a tothom de dins o del voltant de l'equip. «A l'equip hi ha jugadors que han viscut situacions semblants en els anys anteriors, i la veritat és que els tres capitans i altres jugadors amb molta experiència també varen portar molt bé la situació ajudant els més joves», detallava l'entrenador del Bordils recordant que «a l'eqiup hi ha gent que ha pujat des de baix, del juvenil o del segon equip». I, no cal dir-ho, si directius i jugadors han confiat en l'equip també ho han fet els habituals del Blanc-i-Verd. «Aquí ningú s'arronsa, estem amb vosaltres, sou de Plata», es llegia en una pancarta que va aparèixer al Blanc-i-Verd el dijous de la setmana posterior en la derrota contra el Torrelavega a casa. La gent creia en un equip que, tres dies més tard, guanyaria a la pista del Palma del Río (23-24). Única victòria fora de la casa del Bordils en tota la temporada.

No encaixar més de 20/21 gols


Esportivament, la clau de la millora és clara: ara encaixen menys gols que a principi de temporada. Amb el retorn dels diners a molts equips de Plata i sense jugadors molt poderosos físicament com podien ser, en el passat, primer Edu Nonó o més tard Dalmau Huix, Sergi Catarain té clar que «les nostres opcions de guanyar partits passen per encaixar pocs gols, si continuem amb aquesta mitjana de rebre 20 o 21 gols per partit ens salvarem sense problemes». El problema és quan, per guanyar partits, hem de «fer 25 o 26 gols». «Som un equip amb un dèficit físic respecte a molts rivals de la lliga, els nostres jugadors més grans són en Joan Vilanova i l'Arnau Palahí, i amb menys físic hem de treballar molt tàcticament en atac», analitzava ahir Sergi Catarain que, però, té clar que per guanyar avui a Zarautz i per no patir la veritable clau és «ser molt forts en defensa».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes