Al final no va ser res greu però l'ensurt que es endur diumenge al migdia a Montcada el preparador de porters de La Jonquera i històric exporter del Figueres, Quim Ferrer, no li traurà ningú. Un jugador del Sant Joan Atlètic Montcada, presumptament el dorsal 10, Albert Jiménez, va clavar-li un cop de cap al front en el moment en què la banqueta alt-empordanesa s'havia alçat per celebrar el 2-2 al llindar del minut 90. Ferrer va caure estès a terra i va perdre per uns instants la consciència. Els directius de La Jonquera van avisar l'ambulància i els Mossos i Ferrer va acabar a l'Hospital de la Vall d'Hebron, on va ser donat d'alta després d'unes hores en observació.

Com es troba, primer de tot?

Estic bé. Una mica de mal de cap i prou, però em trobo bé.

Recorda què va passar exactament diumenge al migdia i com és que va acabar estès a terra inconscient?

Doncs era una falta a favor nostre en pràcticament l'última jugada del partit. L'assistent va concedir un gol fantasma a favor de La Jonquera i els que érem a la banqueta ens vam aixecar per celebrar-ho efusivament. De cop i volta, se m'encara un jugador i em clava un cop de cap. Jo vaig caure a terra i em van dir que vaig perdre el coneixement. Després ja no sé si es va suspendre o què va passar. Vaig estar molta estona a terra. Quan em vaig despertar recordo que tenia molta fred. Això sí, estava bé. Vam esperar que arribés l'ambulància i em van traslladar a l'hospital per precaució.

Com s'explica aquella reacció?

Poc abans ens havíem dit quatre coses entre les banquetes, fruit de la tensió, i quan vam empatar ell devia reaccionar d'aquella manera. Va venir directe a mi. No m'ho hauria imaginat mai.

És el moment més dur de la seva carrera?

No m'havia passat mai en tota la meva carrera i mira que n'he vistes, de coses en el futbol. No m'ho esperava. Avui dia, en aquests camps no saps què hi pot passar. Teníem referències que era un camp conflictiu.

Té previst denunciar els fets de diumenge?

Ho farà el club.

Espera que la Federació intervingui?

S'hauria de tallar de soca-rel aquestes situacions perquè cada dia es parla de respecte i esportivitat i al final passa el que passa. Aquestes no són les vies.