Això és Europa. I l'Uni encara no s'ha guanyat el «dret» de ser respectat en un cara o creu final davant un rival de l'entitat del Galatasaray. Les gironines es varen quedar ahir a un pas de convertir-se en el primer equip de la història del bàsquet català en unes semifinals europees, després que la montenegrina Jelena Dubjlevic anotés el 67-72 a poc més d'un segon per acabar el partit. Cinc punts de diferència que capgiraven la victòria gironina a Istanbul i que deixen sense premi un nou molt bon partit de l'Spar Citylift Girona, igual que en tota l'Eurocup, però que no fan oblidar que l´Uni va posar contra les cordes un rival pensat no per guanyar l´Eurocup, sinó per competir amb les millors a l´Eurolliga.
El Galatasaray no va arribar a guanyar mai per més de cinc punts de diferència. El primer cop ja en el darrer quart (54-59) i l´últim el 67-72 final. Suficient perquè Dubljevic, que per cert, ja va eliminar l´Uni d´Europa l´any passat jugant amb l´Agu Spor, pogués córrer embogida cap al mig de la pista amb els braços enlaire al final del partit per celebrar la victòria, i la classificació, amb les seves companyes. Les jugadores del Galatasaray s´abraçaven i saltaven al mig de la pista mentre, a les graderies, els tres miles d´espectadors que ahir havien anat a Fontajau protestaven sense acabar-se de creure encara com, en la part final del partit, els tres àrbitres, dos portuguesos i una noruega, s´havien empassat els xiulets. Almenys davant les nombroses mans en defensa que posava l´equip turc. Perquè la falta de Núria Martínez sobre Allie Quigley, quan l´estrella de les visitants havia perdut la pilota amb 65-68 en el marcador, va acabar sent determinant. No decisiva, però sí determinant.
El Galatasaray jugarà les semifinals de l'Eurocup, segurament contra Perfumerías Avenida, perquè en el global dels dos partits ha fet dos punts més però això no amaga que ahir l'Uni, defensant molts minuts en zona, va acabar amb tres faltes més que un Galatasaray que va posar moltes mans en defensa. Les gironines varen fer moltes coses bé ahir, però, segurament, els n'hi va faltar per poder acabar de lligar dins del sac la que hauria estat una gesta històrica per al club de Fontajau i per al bàsquet català: no arribar a un final igualat contra un equip turc entrenat per Marina Maljkovic i amb jugadores de molt pes específic. Com, sense evitar un punt d´ironia, recordava Èric Surís al final del partit, «fins fa poc, molts àrbitres europeus no tenien gaire clar on era Girona»; per afegir que «som un club que estem creixent...»
Era una eliminatòria de vuitanta minuts, però, a l'hora de la veritat, es va acabar decidint en els dos últims. Abans del cara o creu final, l'Uni va tornar a mostrar la maduresa a la que ha aconseguit arribar com a equip. La setmana passada a Istanbul havia superat el Galatasaray portant el ritme del partit, defensant bé les seves jugadores clau, jugant sense por tot i la defensa turca... I ahir ho va tornar a fer. Bon treball sobre Quigley (en especial de Mendy), interessant aposta tàctica d'Èric Surís tornant a alternar la defensa individual amb la zona 2/3, duresa de Colhado i, sobretot, de Shante Evans en el joc interior... Mèrits més que suficients per plantar cara i, perquè no tornar a guanyar, a un equip que té jugadores del nivell d'Allie Quigley. El partit, però, no es va acabar de trencar mai i, al final, la balança, criteri arbitral a banda, la va acabar decidint més la grapa d'Epoupa que el talent de Quigley. El màxim avantatge de les gironines en tot el partit vas ser de 7 punts (39-32, just a l'inici de la segona meitat) i les turques no varen passar dels 5 que van tenir en diferents moments de l'últim quart i al final del partit. L'eliminatòria es va acabar decidint en els dos últims minuts. Dos tirs lliures de la francesa Epoupa i un bàsquet d'Alben, després d'haver-li recuperat una pilota a mitja pista a Martínez (segurament amb falta o al límit del reglament) varen posar el Galatasaray cinc punts per davant a dos minuts per acabar, 63-68, encara que Mendy va tornar a empatar l'eliminatòria en el següent atac.
Tot seguit, una falta de Núria Martínez sobre Quigley, quan semblava que la mataronina havia recuperat bé la pilota, va tornar a posar el Galatasaray 5 punts a sobre (65-60). Evans, segurament la millor de l'Uni ahir, va igualar de nou l'eliminatòria amb el seu divuitè punt, entrant en un darrer minut a cara o creu amb 67-70 en el marcador. Ni Petronyte, ni Evans varen poder anotar en cap de les dues cistelles i, quan semblava que l'eliminatòria anava a la pròrroga, Jelena Dubjlevic va fer un bàsquet a poc més d'un segon per acabar: 67-72 . El Galatasaray havia passat a semifinals i això no ho va poder evitar ni ÈrIc Surís demanant dos temps morts seguits per dissenyar una jugada que Mendy no va transformar en els 1,7 segons que quedaven.
