Ho sospitava des que Xavi Ginard va veure la cinquena groga al camp del Llagostera, però divendres en va tenir la confirmació. A Guillem Sacrest, un jove porter garrotxí de 18 anys, format als equips base de l'Olot durant l'última dècada, li va sonar el telèfon i a l'altra banda de la línia hi va aparèixer el tècnic Raúl Garrido. «Em va dir que confiava en mi i que ho faria bé», explicava ahir el futbolista. Sacrest, que juga amb el juvenil a Preferent però s'entrena des de fa dues temporades de manera regular amb el primer equip (hi compta 24 convocatòries a Segona B, com a suplent) es va estrenar diumenge contra l'Alcoià a la categoria de bronze, amb la samarreta del seu equip, «un orgull» com bé recalca, i quan tot just fa uns mesos que ha arribat a la majoria d'edat.

No era un partit qualsevol, a més a més. L'Olot venia de perdre a Llagostera i rebia un altre rival directe en la pugna per mantenir la categoria. Els dies previs al partit tots els companys li van donar suport i van aconsellar-lli que diumenge esmorzés bé, anés a caminar una mica al matí i quedés amb els amics per prendre alguna cosa. El partit era a 2/4 de 5 de la tarda i calia alliberar la ment per no trencar-se el cap massa hores pensant en el debut. Un cop a l'estadi, ja concentrat en el partit, estava convençut que aprofitaria l'oportunitat. Sacrest recordava ahir que «nervis en tenia perquè, com tota cosa nova, no saps mai què passarà. Però un cop al camp em vaig trobar a gust i tot va anar bé». Amb prou feines va haver d'intervenir i quan li va tocar aparèixer, ho va fer amb encert. Al porter, però, li queda l'espina del 0-1: «Va ser una jugada desafortunada», recorda. Mariano, superada la mitja hora de joc, el va batre per baix tot i que el porter garrotxí va aconseguir tocar la pilota.

Sacrest no es va enfonsar. Als vestidors, tant abans com durant el partit, tothom li havia donat ànims i el jove porter de l'Olot va envalentir-se sota pals. L'empat, però, no arribava tot i que els locals eren l'únic equip que proposava futbol sobre la gespa. I quan el partit agonitzava va aparèixer Marc Mas per deixar, almenys, un punt a la Garrotxa. Segons Guillem Sacrest, «l'important era no perdre, però me'n vaig anar a casa pensant que havíem merescut alguna cosa més». En tot cas subratllava que «un rival directe no havia aconseguit els tres punts» i amb la igualada, els olotins es troben amb dos de marge respecte a les places de promoció i de descens que marquen el Llagostera i el Formentera, respectivament.

Al final dels 90 minuts van arribar les felicitacions. De totes bandes. I una de les més especials la del porter titular Xavi Ginard, a qui Sacrest suplia per la sanció que aquell tenia per acumulació de targetes. «Felicitats, al final la feina treu el seu fruit... molt content del teu debut! Ho mereixies! A seguir treballant que queda molt de cami!! Això sí, no em retiris encara, jajaja!» va escriure Ginard al seu compte de Twitter. Guillem Sacrest assegura que el seu objectiu és «seguir jugant i seguir creixent» i no amaga que a la llarga li agradaria ser l'hereu de Ginard, com el balear ironitzava en el seu missatge: «seria increïble poder ser el porter titular de l'Olot d'aquí uns anys però això és futbol i no saps mai on et portarà», subratlla amb una maduresa segurament impròpia dels 18 anys.

El jove porter olotí combina el futbol amb un cicle mitjà d'administratiu. De moment ja ha complert el somni de debutar amb el primer equip del seu Olot, l'equip que segueix des de petit i on juga des de fa 10 anys, després d'haver començat a fer les primeres aturades a l'Escola Pia.