Si la UE Llagostera acaba salvant la categoria, serà amb suor, sang i potser fins i tot alguna llàgrima. Ahir molts van patir de valent amb una derrota que complica molt un objectiu que costarà més que mai, i que caldrà lligar a l'última jornada contra l'Hèrcules. Ahir els gironins van patir un nou revés (1-2) davant un bon Ontinyent que es jugava seguir alimentant el somni de la promoció d'ascens, i que va tenir la sort de cara per endur-se els tres punts.

La importància del partit es va fer evident des del primer moment i els d'Òscar Àlvarez van sortir decidits a buscar la porteria rival mitjançant dues centrades laterals que la defensa de l'Ontinyent va rebutjar a córner. En un d'aquests serveis de cantonada, Esteban va rematar a l'esquena d'un rival quan l'afició ja es preparava per celebrar el gol. Tot plegat va ser un miratge que Raúl González va desfer marcant el 0-1 al minut 3 de joc. Un mal refús dels gironins el va penjar a l'àrea perquè el davanter alacantí superés Marcos amb una volea des de la frontal de la petita. El gol va posar encara més nerviosos els llagosterencs, que van tardar vint minuts en tornar a situar-se sobre el terreny de joc.

Amb el pas dels minuts, l'Ontinyent es va anar trobant més còmode amb el marcador a favor, sobretot deixant sense opcions l'atac locals. Guichón, Pablo Sánchez, Gabarre i Eizmendi no apareixien, i tot es reduïa als intents llunyans de Leo Ramírez, tots desviats. Esteban va disposar de l'oportunitat més clara per empatar superada la mitja hora de joc amb un cop de cap que el porter visitant va aturar amb una gran estirada. La pilota va quedar morta a l'àrea petita, però Pablo Sánchez no va poder aprofitar el rebuig. Cinc minuts més tard Leo Ramírez tampoc va encertar a tocar una centrada d'Eizmendi des de la banda esquerra.

A la segona meitat el Llagostera va fer un pas endavant per igualar el partit, cosa que va aconseguir mitjançant Pablo Sánchez, un dels jugadors més en forma de l'equip, que va anotar el seu setè gol de la temporada. El davanter va caçar una centrada d'Eizmendi a l'interior de l'àrea per marcar amb un xut ajustat al pal. Abans, Juanan va intentar sorprendre Marcos amb un llançament llunyà. A partir d'aquest moment el joc es va concentrar al centre del camp amb una alta pressió que impedia enllaçar quatre passades seguides. Tot feia intuir que en cas d'haver un gol, seria a pilota aturada. I aquesta oportunitat la van tenir els locals. A un quart d'hora del final un servei de cantonada al segon pal el va rematar Esteban al travesser. Poc després, Pablo Sanchez, també a la sortida d'un córner, va rematar fora.

Des d'aleshores i fins al xiulet final de l'àrbitre va ser un setge a la porteria alacantina amb més cor que cap per part dels jugadors dirigits per Òscar Álvarez des de la banqueta, fet que va provocar que novament Esteban xutés massa alt una pilota a l'àrea. I com diu el refrany «qui perdona ho acaba pagant». I car. Això és el que va passar als jugadors del conjunt gironí. Quan el temps ja estava complert, va encaixar el gol de la derrota amb un xut creuat de Leonardo, que havia entrat al terreny de joc feia poc més de deu minuts, que va fer inútil l'estirada de Marcos.

El davanter de l'Ontinyent no va desaprofitar un mal rebot per marcar. No hi va haver temps per a res més, i amb el xiulet de l'àrbitre, la decepció local va contrastar amb l'eufòria visitant. A l'espera del que passi avui, el Llagostera marca la salvació amb el risc de caure en descens directe en el pitjor moment. Diumenge vinent és, ara sí, un tot o res. Els gironins visiten l'estadi Rico Pérez d'Alacant, la seu de l'Hèrcules. Els alacantins no s'hi juguen res més enllà del'orgull i al Llagostera només li valdrà la victòria i, possiblement, esperar l'ensopegada d'algun rival.