Gairebé un any després del celebrat ascens a Segona B, l'estadi olotí va viure ahir a la tarda un partit màgic, dels que es recordaran durant anys. Només la victòria els donava la salvació directa, sense dependre de tercers, però l'empat, combinat amb el del Llagostera, confirma l'efecte revulsiu de Raúl Garrido i l'Olot jugarà la temporada que ve novament a Segona B. Tot el neguit, no només d´ahir sinó de tota la temporada van tenir final feliç gràcies a un agònic gol de Barnils al darrer minut que va dur la festa a la gespa del Municipal després d´un partit que es va complicar massa.
Desempallegats dels nervis inicials, els de Raúl Garrido, amb una nova rematada de Mas, van posar a prova el porter Vallejo, que va respondre amb una bona mà. I quan l´Olot semblava haver-se refet, va aparèixer sant Ginard per salvar un gol cantat. Sory Kaba corria sol de cara al porter mallorquí des de gairebé al mig del camp, després d´una greu errada defensiva, i en un etern u contra u per als aficionats olotins va aparèixer Ginard per, amb una mà espectacular, evitar el 0 a 1. Responia Blázquez, amb un xut tou que atrapava Vallejo. El partit no tenia treva. Els gironins es jugaven el descens i els valencians, la segona plaça.
L´inici intens de partit es va veure frenat per part de tots dos conjunts, que van administrar bé les seves possessions i van baixar revolucions.
Conscients que encara quedava molt partit per davant, Olot i Elx no van arribar amb més continuïtat a la porteria rival. El duel es va equilibrar molt i pràcticament no hi va haver ocasions, encara que els olotins van gaudir de la més clara, just abans del descans. Una centrada xut de Blázquez la va treure, amb una gran estirada, el porter Vallejo, quan la pilota havia agafat direcció a l´escaire.
Va passar a la primera meitat, però a la represa començaven a agafar molta importància, també, les ràdios. Els resultats dels altres partits apareixien per les grades del Municipal d´Olot i els jugadors locals, aliens a qualsevol situació de tercers, van sortir al terreny de joc a la recerca del gol de la victòria. Guzmán, un punyal per banda esquerra, va gaudir de dues molt bones arribades que no va saber finalitzar amb una bona centrada. Més perill per als de Garrido. Al minut 67, Hèctor Simón va veure com un defensa li taponava un xut en una posició molt franca i en el rebot, ni Cosme ni Marc Mas van poder finalitzar la jugada.
Empenyia l´equip i també els més de 1.800 espectadors que hi havia al Municipal garrotxí. Va perdonar l´Olot i a la primera, l´Elx no va fallar. En una jugada assajada després d´un servei de cantonada, Nino afusellava Ginard amb un xut creuat per avançar els il·licitans a l´electrònic. L´estadi va emmudir. Però coses del futbol, dos minuts després, va tornar a entrar en erupció. Jugada individual de Barnils, que va filtrar una passada interior per a Marc Mas que, amb molta sort, va xutar a l´esquena de Marc Cosme, per veure com la pilota acabava mansament al fons de la porteria.
De la tristor a l´emoció
L´Olot buscava la victòria, sense pausa però sense presses mentre que l´Elx ja començava a fer proves de cara al play-off. No estava inquietant Ginard el conjunt valencià, però va arribar una jugada desgraciada que va canviar el signe del partit. Jose perdia una pilota a la zona de tres quarts i Sory Kaba es plantava sol davant Ginard per, a diferència de la primera meitat, marcar el segon. Galleda d´aigua freda perquè l´empat, aleshores, els donava la permanència. A punt de respondre ràpidament els locals, però en aquesta ocasió no van trobar la bona sort que havien tingut en l´empat. Barnils, amb el cap, enviava la pilota al pal.Però el futbol, és el futbol. Dues garrotades havia encaixat l´Olot, i aleshores va aparèixer un altre dels sants de l´equip. Roger Barnils, sant Roger Barnils. Amb tots els jugadors locals en atac, l´osonenc va rematar fins a dues vegades a la porteria. A la segona, va entrar. Eufòria, invasió de camp i amb el xiulet final de l´àrbitre, ja ho podien dir ben alt: L´Olot continua sent de Segona Divisió B.
