15 de maig de 2018
15.05.2018
Roger Barnils. Defensa de l´Olot.

«És el gol més bonic, decisiu i emocionant de la meva vida»

15.05.2018 | 07:50
Roger Barnils perseguit per Jose, Carles Mas i d´altres companys després de marcar el 2-2.

Roger Barnils ha mamat futbol a casa des que va nèixer. Fill del mític Toni Barnils, davanter que va liderar el Manlleu en tres promocions d'ascens a Segona A la dècada dels 90, no amaga que la pilota és una de les seves dues grans passions. L'altra, la mecànica, i per això va estudiar un grau superior d'automoció, amb l'objectiu de tenir una sortida professional quan se li acabi una carrera esportiva que encara li ha de donar moltes més alegries. Els primers xuts els va fer a Seva, el seu poble, per tot seguit passar al Manlleu. Amb el Llagostera hi va viure l'ascens a Segona A i hi va poder debutar a la categoria de plata jugant deu partits. Després se'n va anar cedit al Sevilla Atlètic, en una experiència de la qual també guarda gran record, amb els quals va repetir ascens a Segona. El Prat va ser el seu darrer destí abans d'arribar a Olot, on encara té un any més de contracte. Diumenge, poc abans de les vuit del vespre, un gol seu a l'últim minut donava als garrotxins la permanència directa a Segona B. El deliri. L'afició ja té un nou ídol.

Ha sigut una nit llarga? Ha tornat a veure el gol?

Sí, va ser una nit llarga, diferent. Tots plegats vam viure una celebració de la permanència molt maca. A l'acabar el partit vam gaudir tot l'equip del moment, va ser una experiència molt maca. El meu gol? no, encara no l'he vist, i estic nerviós per fer-ho perquè no recordo gaire ni com el vaig fer. No tinc el partit gravat, hauré de buscar per internet a veure si l'acabo trobant.

Què recorda de la jugada?

Recordo moments. Els minuts finals. Sabíem que havíem de marcar un gol per salvar-nos i el míster em va dir que anés amunt, a fer de davanter. Vaig tenir la sort del gol. La jugada la recordo poc, sé que xuto una primera vegada i que el porter la rebutja, però jo aprofito el rebot i la posa a dins. Un minut abans en un córner havia fet un pal que m'havia deixat frustrat pensant que si no entrava aquella, quina seria... per sort vam seguir insistint tot l'equip darrere l'empat i el vam acabar trobant. Crec que em passa la pilota des de la dreta l'Uri Santos i jo acabo marcant al segon remat.

És el gol de la seva vida?

Ara mateix és el gol més bonic, més decisiu i més emocionant de la meva vida.

Què va ser el primer que li va passar pel cap quan va veure que la pilota entrava?

Que per fi havia entrat!. Que havíem aconseguit el gol de l'empat, que era el que necessitàvem per aconseguir la permanència. Vaig sentir molta il·lusió per la importància del gol, però també per haver-lo aconseguit a l'estadi davant de tota l'afició, davant dels meus amics, la família i les persones que estimes. Al minut 85 quan ens fan l'1-2 la sensació sobre la gespa era que estàvem en descens. En pocs minuts vam aconseguir l'empat, de nou, i des de la banqueta ens dèien que aquest resultat ja era bo, tot i que tampoc tenia clar quins resultats s'estaven produint ni com quedava la classificació. Quan l'Elx ens va marcar el segon va entrar una certa sensació de desànim però de seguida vam treure l'empenta i la ràbia per anar a buscar el gol. Ens havíem de salvar per tot l'esforç que hem fet aquesta temporada, i per sort ho vam aconseguir. Sabíem que l'empat era bo.

Qui va ser el primer de felicitar-lo?

La primera va ser la meva xicota. També va venir el meu pare, que era al camp. El meu pare m'ha ajudat molt des de ben petit, ell també va ser futbolista i dona consells que només et pot donar algú que ha jugat a futbol. Quan ell parla se l'escolta.

Aquest pot ser el punt de partida per a un Olot que aspiri a objectius més ambiciosos?

He tingut la sort de voltar durant la meva carrera i tinc clar que l'Olot és un club molt gran, molt més del que ens pensem. Juguem a Segona B i cada cap de setmana venen gairebé 2.000 espectadors a l'estadi. Només per això ja és digne d'admirar, poques vegades es veu en aquestes categories.

Què ha aportat Raúl Garrido per canviar tan radicalment l'equip?

Amb la seva arribada en Raúl (Garrido) i en Kevin (Martínez) van aportar un canvi d'aires,que entrés frescor al vestidor. Vam tornar a fer pinya i el grup unit ha aconseguit aquesta permanència a Segona B.

Què fa diferent l'Olot de la majoria de clubs de Segona B?

Que és un club familiar i humil. Ho demostrem els jugadors al camp. Ens ho demostren els directius, i també ho fan els aficionats. I com li deia abans, al darrere hi ha una gran afició.

El seu gol va salvar l'Olot i va enviar el Llagostera, un dels seus exequips, a la promoció de descens. Quan ho va saber?

Jo volia salvar l'Olot, res més que això. Un cop al vestidor vaig preguntar què havia fet el Llagostera i m'ho van explicar. Hauran de jugar el play-out per salvar-se però estic convençut que amb la plantilla que tenen ho tiraran endavant.

Amb el Llagostera va debutar a Segona. Aspira a tornar al futbol professional?

Soc jove, encara em queda molt per aprendre, però és clar que seria un somni tornar a viure aquell futbol professional. És un somni que està allà. Amb el Llagostera vaig viure l'ascens a Segona A, vaig debutar a la Copa al camp del Betis i vaig poder jugar 10 partits a la categoria. També vaig viure una gran experiència al filial del Sevilla, amb qui vaig tornar a pujar a Segona A. Ara toca celebrar aquesta permanència amb tot l'equip, sabíem que ens ho mereixíem pel que portàvem remant, amb la gran segona volta que hem fet, i després ja serà el moment de pensar en la temporada que ve.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes