Un expert en grups urbans violents adverteix d'un possible auge de baralles concertades entre grups ultres de futbol, pràctica importada de Rússia i Polònia, que es podrien instaurar definitivament a Espanya, on calcula que existeixen 23 grups neonazis i 22 d'ultraesquerra lligats a clubs.

En una entrevista amb Efe, l'expert en grups ultres i delictes d'odi Joan R. Caballero ha alertat que aquest tipus de baralles concertades, de les que ja va haver algun episodi esporàdic en la Lliga passada, es podria instaurar definitivament a Espanya si no es prenen mesures.

Segons un estudi elaborat per aquest expert, que ha elevat el seu informe a la Generalitat, actualment a Espanya, vinculats a clubs de futbol, existeixen uns 23 grups ultres molt actius d'ideologia nacionalsocialista, que agrupen a més de 3.300 seguidors, mentre que els "hooligans" de la ultraesquerra antifeixista es divideixen en uns 22 grups amb més de 3.600 seguidors.

Caballero ha alertat que els "hooligans" del futbol tornen a exhibir-se a Espanya, després d'anys replegats en un "descens de visibilitat" per intentar passar desapercebuts arran de la mort el 2014 de Jimmy, el membre del grup ultra del Deportivo de La Coruña "Riazor Blues" que va morir en una batussa que va enfrontar a la seva facció amb un grup radical de l'Atlètic de Madrid.

"Aquests grups mai han desaparegut, encara que sí s'han camuflat a causa de la pressió exercida per la policia i els clubs", indica Caballero, que apunta que si els "hooligans" a Espanya han deixat de veure's els últims anys "ha estat perquè els ha interessat".

Ara, i sense la pressió mediàtica que els va envoltar fa uns anys arran de la mort de Jimmy, els grups ultres han començat a importar la tradició russa i polonesa de les baralles pactades, algunes de les quals han transcendit públicament, com la que va tenir lloc a l'abril passat entre radicals del Reial Madrid (Ultra Sud) i el Màlaga (Costa Nostra).

Aquest tipus de trobades violentes concertates entre grups d'aficionats del futbol radicals van sorgir a Polònia en els anys 90 i es van popularitzar a Rússia -país que aquest any acull el Mundial de futbol- durant la primera dècada d'aquest segle, sota el nom de "Russian Fights" o baralles russes.

L'objectiu dels enfrontaments, que es duen a terme entre faccions d'ideologia afí, no és res més que el de demostrar quin grup és el més fort, segons l'expert.

D'aquesta manera, assenyala Caballero, "si un guanya, pot dir que és el grup més potent d'Espanya, i ho estaria demostrant amb fets".

A aquests grups, "no els apassiona el futbol, sinó el lloc on es reuneixen, els seus símbols, i el lloc del camp on se sentin, que els serveix d'altaveu al món. El futbol és una excusa", apunta l'investigador, que assegura que "estan molt polititzats, encara que ho intentin negar".

Després de les primeres evidències de baralles concertades entre ultres durant La Lliga que acaba de finalitzar, i arran de la seva investigació, Caballero sosté que es tracta d'un fenomen que en la temporada que ve es donarà encara "en fase embrionària", encara que "cal estar molt alerta de que no s'instauri".

Les baralles pactades poloneses, model que els ultres espanyols han començat a adoptar, segons l'expert, estan regulades de forma estricta: els participants han de ser membres del grup, no poden ser lluitadors professionals, han de portar una vestimenta distintiva, mantenir-se dins d'un límit d'edat i no poden portar armes.

Es tracta de trobades de curta durada, que no superen el minut de baralla, i que es donen entre dos grups amb un número igual d'integrants, en un un contra un, en el que guanya el grup que mantingui el major nombre de membres encara en peu a l'acabar l'enfontrament.

La majoria d'aquestes baralles, que s'organitzen lluny del centre de les ciutats i de l'ull públic, són fotografiades i gravades en vídeo per ser difoses posteriorment en cercles tancats, encara que moltes d'elles són fàcilment accessibles a través de plataformes com YouTube o les xarxes socials.

Caballero no es mostra optimista sobre la possible prevenció d'aquestes pràctiques des dels clubs de futbol, que afirma "coneixen i toleren" les accions violentes d'aquests grups, malgrat que "els repudien" de forma pública.

"Molts d'aquests membres són socis, són els que recorden al club: jo vaig estar allà el dia que vau perdre, jo vaig ser el que us vaig animar", reflexiona l'expert, que per aquesta raó sosté que "mentre no hagi assassinats, haurà connivència".

A poques setmanes d'iniciar-se el Mundial de Futbol a Rússia, els "hooligans" s'estan preparant en tots els països, inclosa Espanya, segons l'expert.

"Ara mateix ja hi ha molta activitat, perquè arriba el Mundial i han d'ensenyar els seus colors", explica Caballero, que preveu que aquest sigui una de les edicions més conflictives: "Veurem si les autoritats russes estan preparades per al que ve".