15 maig de 2003. El Ros Casares busca el seu tercer títol consecutiu de Lliga Femenina contra l'UB Barça, subcampió les dues temporades anteriors, que amb Carme Lluveras d'entrenadora ha aconseguit portar la final fins al cinquè partit. Es juga a València i, en un cara o creu final, dos tirs lliures de Laia Palau a tres segons per acabar donen la victòria a les catalanes (70-72). Aquell va ser el primer títol de lliga de l'UB Barça i en l'estrena del palmarès professional de Laia Palau que, abans de ser presentada en breu com a nova jugadora de l'Spar Citylift Girona, ha guanyat aquest cap de setmana la lliga francesa amb el Bourges. Aquest dissabte al vespre, l'equip de la Vall del Loira va derrotar el Tarbes a la seva pista en el quart partit de la final. Un 80-87 que perpetuava el domini del Bourges a França i donava a Laia Palau, 14 punts i 5 assistències en 23 minuts, el seu vint-i-vuitè títol professional; als quals se'ls ha de sumar les medalles en grans campionats que ha aconseguit la nova jugadora de l'Spar Citylift Girona amb la selecció espanyola absoluta.

Des d'aquella històrica Lliga Femenina de l'UB Barça a la francesa de dissabte han passat quinze anys i, entremig, Laia Palau ha guanyat vint-i-sis títols mes a diferents països defensant clubs com el Bourges en la seva primera etapa a França, el Ros Casares, el Polkowice o el Praga. Ara, però, camí de fer 39 anys, el setembre vinent, els propers títols de la base barcelonina hauran de ser amb l'Spar Citylift Girona on, curiosament, Palau tornarà a coincidir amb una companya de vestidor de l'UB Barça que entrenava Carme Lluveras. El 2003, Núria Martínez era una jove base de 19 anys que ja s'havia consolidat en l'equip on, a més de Palau, també hi havia Isa Sánchez, Razija Mujanovic o la nord-americana Andrea Congraves; mentre que unes, encara més joves, Anna Cruz o Sílvia Domínguez començaven a treure el cap al primer equip, però Lluveras no els hi va donar cap minut a la final.

Laia Palau sí que tenia un paper clau en l'UB Barça, ja estava a l'equip en les finals perdudes en els dos anys anteriors, i precisament aquell 2003 també va començar a engreixar el seu extens palmarès amb la selecció espanyola absoluta. Un cop més amb Núria Martínez de companya de vestidor, Laia Palau va formar part de la selecció espanyola que va guanyar el bronze a l'Europeu de Grècia en derrotar Polònia en el partit pel tercer i quart lloc. Des d'aquell Europeu, Laia Palau ha pujat nou cops més al podi de grans competicions internacionals. Destaca la Medalla de Plata en els darres Jocs Olímpics de Rio de Janeiro i també el subcampionat Mundial a Turquia ; a més dels dos títols de campiones d'Europa (el darrer, ara fa menys d'un any a la República Txeca). Aquí s'hi han d'afegir les dues medalles de Bronze en Campionats del Món i els tres en Europeus que han arribat després del primer a Grècia. En total, nou podis en competicions internacionals en una xifra que, en l'àmbit estatal, només supera Pau Gasol amb onze podis. El rècord del pivot de San Antonio Spurs, però, pot quedar igualat aquest setembre vinent perquè Laia Palau jugarà el Mundial de Canàries en què Espanya, amfitriona de la competició, intentarà tornar a pujar el podi. De fet, el Mundial de Canàries va ser un dels motius perquè, a mig curs, Laia Palau va decidir deixar el bàsquet australià i tornar al primer nivell fitxant pel Bourges. Un retorn al primer nivell europeu, al primer nivell de competició, que tindrà continuïtat les dues properes temporades amb l'Spar Citylift Girona.

A Fontajau, i un altre cop amb Núria Martínez de companya, Laia Palau podrà seguir ampliant el seu palmarès a nivell clubs. La Lliga del 2003 amb l'UB Barça va ser el seu comiat del bàsquet català perquè les dues temporades següents va jugar a França, amb el Bourges (1 Lliga i dues Copes); per després tornar a la Lliga Femenina i encadenar sis temporades al Ros Casares on va guanyar cinc Lligues, quatre Copes i una Eurolliga: la del 2011-12 amb aquell Ros que entrenava Roberto Íñiguez que no perdia mai, o gairebé mai, i on també hi havia Lauren Jackson, Maya Moore, Ann Wauters, Shay Murphy o Sancho Lyttle. El tancament del projecte del Ros Casares va portar Laia Palau al bàsquet polonès, una Lliga i una Copa en la seva única temporada al Polkowice, per després anar a Praga, on va guanyar la segona Eurolliga (2014-15) de la seva carrera a més dominar a plaer la menys competitiva lliga txeca i de guanyar la Supercopa d'Europa del 2015.

Un cop acabada dissabte la temporada de Laia Palau al Bourges (on al febrer ja va gunyar la Copa), la intenció de l'Spar Citylift Girona és fer una presentació oficial de Laia Palau en els propers dies a Fontajau. La incorporació definitiva de la barcelonina, però, no arribarà fins que hagi passat el mundial del mes de setembre.