09 de juny de 2018
09.06.2018

Laia Palau: «No soc en Lebron James»

La veterana base barcelonina diu que «no pensava que tornaria a jugar a casa, perquè m'havia acostumat a fer les maletes» en la presentació com a jugadora de l'Spar Citylift Girona

09.06.2018 | 20:43
Laia Palau.

Fitxar Laia Palau sempre havia estat un somni amagat de la gent de l'Uni Girona. Un somni d'aquells que només s'expliquen en veu baixa. Convèncer per venir a Fontajau la base del Ros Casares que es va proclamar campió de l'Eurolliga el 2012, o que va repetir títol amb el Praga tres anys més tard, era una operació gairebé utòpica.

Però, per allò del que no sigui per no preguntar, Pere Puig va fer la consulta més d'un estiu. Fins que, ara fa uns mesos, després de veure com la base barcelonina s'havia fet enrere de la seva decisió de retirar-se jugant a Austràlia fitxant pel Bourges francès, i anunciant que tornaria a la selecció espanyola per jugar el Mundial, Puig i la gent de l'Uni ho varen tornar a provar.

I aquest cop la resposta va ser afirmativa. Laia Palau els va dir que sí, que jugaria amb l'Spar Citylift Girona. «No pensava que tornaria a jugar a Catalunya, la veritat és que ja estava acostumada a fer les maletes i jugar a l'estranger però, aquest cop, i a diferència d'altres anys, em venia molt de gust dir sí a Girona», va dir ahir Laia Palau en una presentació a la seu de l'empresa Citylift, en què va explicar que una conversa amb la també base Núria Martínez va ser determinant a l'hora d'acabar de decidir-se a fer el pas i venir a Girona: «Li vaig trucar perquè la conec i perquè ha jugat al nivell que he jugat jo i sé quin és el seu nivell de compromís i exigència dins de la pista; necessito que al meu equip hi hagi, com a mínim, una jugadora com la Núria».

El passat 29 d'abril, l'Spar Citylift Girona va perdre el segon partit de la final lliga contra el Perfumerías Avenida a Fontajau. Un 61-77 que tornava a portar el títol, per tercer any seguit, cap a Salamanca, però, tot i la duresa del cop, aquell mateix vespre alguns dels responsables no podien evitar un petit somriure quan deien que «la temporada vinent ho tornarem a intentar amb més forces».

Llavors ja sabien que, a més de les renovacions de Buch, Colhado i Núria Martínez, també comptarien amb Laia Palau. La barcelonina encara tenia per davant bona part del play-off de la lliga francesa amb el Bourges i, per això, la gent de l'Uni va haver de guardar el secret uns dies. Ahir, però, el president del club gironí, Cayetano Pérez, va poder fer de mestre de cerimònies de la presentació de Laia Palau a la seu de la seva empresa, Citylift, que és un dels dos patrocinadors principals del club.

«Per nosaltres és un dia d'il·lusió, perquè poder fitxar Laia Palau era un objectiu i un repte per al nostre club, no cal que us expliqui el seu palmarès però estem convençuts que la seva gran experiència dins la pista ens ajudarà a competir millor la temporada vinent i a seguir creixent com a club», va dir Cayetano Pérez en la que, curiosament, va ser la primera presentació davant de mitjans de comunicació de la carrera de Laia Palau després d'haver fitxat per clubs com Ros Casares, Bourges, Polkowice o Praga.

Competitiva als 38 anys


Camí dels 39 anys, els farà aquest setembre, Laia Palau va deixar clar ahir que «crec que encara tinc bàsquet a dins i aquí, al costat de la Núria, puc ajudar l'equip però, com ja he dit algun altre cop, no soc en Lebron James». La base barcelonina ho ha guanyat tot, o gairebé en el món del bàsquet, però reiterant la comparació amb l'aler dels Cavaliers volia deixar ben clar a tothom que no aterrarà a Fontajau a fer el paper d'estrella.

Palau no ha estat mai especialment anotadora i, com la definia el director esportiu de l'Uni, Pere Puig, el dia que es va anunciar el seu fitxatge, «és una jugadora que millora les seves companyes». I amb aquest esperit de sumar torna Laia Palau a una Lliga Femenina-1 que ha «seguit poc» des de que en va sortir d'un Ros Casares que l'havia guanyat sense perdre cap partit amb Roberto Iñiguez a la banqueta. «He de tornar a conèixer els equips, les jugadores joves... Aquesta és la meva feina», explicava ahir Palau, que no té cap dubte que ella i Núria Martínez són compatibles a la pista.

«No crec que amb 38 anys ara em converteixi en una escorta anotadora, però és clar que podem jugar juntes amb la Núria. Només s'ha de mirar a la selecció espanyola, on juguem amb l'Anna Cruz i la Marta Xargay, que totes són bases... Sempre he cregut que tenir dues bases juntes a la pista és bo per a un equip», va respondres Palau que, però, «sobre com jugarem ho haurieu de preguntar a l'Èric (Surís), perquè la meva feina aquí és mirar d'entendre el que ell em demani i fer-ho».

Laia Palau admet que, en un futur no gaire llunyà, li «agradaria» ser entrenadora, però mentre «pugui jugar millor estar dins la pista que a la banda». I, de moment, jugarà en «un projecte consolidat com el de Girona que està competint bé i arribar a les finals». «Sempre he pensat que jugar les finals és el més important, després amb sort pots guanyar algun títol. A veure com ens va a la Copa, a l'Eurocup... En tinc ganes», va dir Palau, que també ha «parlat molt» de Girona amb la seva companya a la selecció i al Praga Marta Xargay. Laia Palau no ha firmat per dues temporades: «És un 1+1, perquè això és com els matrimonis, primer ens hem de conèixer i veure si ens entenem».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

Enllaços recomanats: Premis cinema