Quant li va costar pair el descens a Tercera?

Un dia. En el moment que baixes de categoria, perquè al final sempre penses «ens salvarem, ens salvarem», passes un mal tràngol però has de ser prou fort per ajudar els altres que estan fotuts. I l'endemà, quan tens un caràcter així una mica rebel i inconformista, t'aixeques i ho dones per superat. No serveix de res mirar enrere. Hem de mirar endavant i construir el millor equip possible.

Diu que pensava que se salvarien. No havia volgut pensar en un possible descens?

En futbol tot és possible. Uns guanyen, i els altres perden. Al nostre grup de Segona B hi ha equips molt importants, en molts casos clubs i ciutats de Primera, amb estadis de Primera. Fixi's que el Mallorca ja ha pujat i ara hi haurà una eliminatòria Vila-real B-Elx per decidir una altra plaça. És el grup més complicat. Per sort nosaltres tenim un avantatge: per tornar allà on estàvem, encara hauríem de fer potser cinc descensos més. Aquest serà el desè any amb el Llagostera jugant en una categoria nacional. Per un poble com Llagostera, estar a Tercera és molt per sobre de les seves possibilitats.

Aquest missatge conformista topa amb l'ambició i els projectes que tenien a Segona?

Més que ambició, el que teníem aleshores era èxit, i en gaudíem. Quan estàs acostumat a menjar peix de Palamós de màxima qualitat cada dia i de cop i volta has de conformar-te amb sardines... Però has de pensar també que n'hi ha que segurament ja el voldrien, aquest plat de sardines. Esclar que voldríem estar més amunt, però segurament l'èxit va ser tan important que ara no valorem haver jugat aquest curs a Segona B i fer-ho a Tercera el proper. Ciutats importants com Blanes, Lloret, Sant Feliu, Banyoles, Palamós... tenen els seus equips a la mateixa categoria que el nostre filial, o per sota. Per tant, estar a Tercera per al Llagostera és molt. La gent ha d'entendre que som el Llagostera, que del passat no es viu, i que allò d'abans va ser un èxit brutal, però també ho és per a nosaltres estar a Tercera.

És irrepetible veure el Llagostera al futbol professional?

En futbol tot és possible. És extremadament complicat repetir tot allò, però igual de complicat com ho va ser aconseguir-ho en aquells moments. Ara ens hem de centrar en la lluita a Tercera. La competència serà extrema. Hi ha ciutats catalanes molt importants competint-hi, amb subvencions als equips molt importants. I nosaltres som els que som. I quan juguem a casa som els que som. I juguem en unes instal·lacions que són les que són.

Projectes com la Ciutat Esportiva estan congelats?

Això ja es va congelar quan vam baixar de Segona A a Segona B. O hi havia algun grup inversor que pogués fer alguna cosa així, que només els ho hauríem permès si s'haguéssin quedat aquí i no s'ho haguéssin emportat, o era impossible. Nosaltres no tenim res. Hem crescut molt amb el futbol base i ara mateix hem de treballar al camp de Santa Cristina, al de Caldes i al de Llagostera. No podem oblidar que el futbol base és un èxit total. Tenim les millors categories, som el segon millor club de la província per darrere del Girona en categories i jugadors. El juvenil està a Nacional, el cadet, a Divisió d'Honor, els dos infantils a Preferent... Tenim un filial a Primera Catalana...

El miral del Llagostera podria ser ara el Damm? Li ho dic per la forta aposta per la base?

El Damm té un pressupost de tres milions d'euros. Al final nosaltres hem invertit i ens hem centrat en la base perquè la pedrera no havia pogut seguir el ritme del primer equip. Ara sí. Estem equilibrats. Aquest és el futur. Al primer equip ja hi ha jugadors sortits del filial, la propera temporada en pujaran del juvenil, i segurament aniran tenint una participació important. Al final això et permet tenir una plantilla més curta perquè tens el 80% dels jugadors que surten del filial que són sub-23 i poden jugar al primer equip. Tot i que també et costa uns diners, al final la inversió és més econòmica que no pas dur jugadors de fora. Més que ser un Damm, el mirall potser seria el Vilobí de fa uns anys en temes de base.

L'objectiu ha de ser l'ascens?

L'objectiu ha de ser gaudir del futbol i treballar amb els recursos que tenim. I en futbol base intentar mantenir les categories, que no és gens fàcil, o intentar pujar en algun cas. En el primer equip pensi que començarem de zero. I haurem de jugar contra l'Hospitalet, el Terrassa o el Sant Andreu, que tenen superequips fets i treballats de fa temps.

Mantindran el filial a Primera Catalana?

Sí, sí. L'entrenador serà Salvador Jaspe, que va fer molt bona campanya amb el juvenil. I el tècnic del juvenil serà el míster del cadet. Intentem premiar la gent que està treballant bé.

Com és que encara no té entrenador pel primer equip?

Estem confeccionant la plantilla. Li donem prioritat a això. Després l'entrenador que pugui venir serà sabent les directrius i de quin equip disposarà. En quinze dies, tres setmanes, hem de tenir el tècnic, això està clar. Ara, però, seguim centrats a buscar els millors futbolistes de la zona i, si no es troba aquí, sortirem a fora. Durant dos anys hem viscut dels diners que no vam gastar quan èrem a Segona, i aquest serà el tercer. Però al final els diners també s'acaben. En tot cas, aquest curs estarà gairebé cobert.

Té ganes d'entrenar?

Em vaig prometre a mi mateix que durant un any no entrenaria, volia descansar, no tenir el desgast de cada setmana. He fet un reset per recuperar la il·lusió de ser entrenador i ara mateix m'estic plantejant entrenar. Per marxar a fora hauria de ser alguna cosa important pel que fa a projecte, club i ciutat. De moment res del que ha sortit m'ha seduït.