Ara fa menys d'un mes, el Figueres va donar el tret de sortida a l'any del centenari amb el partit amistós contra el Girona a Vilatenim. Va ser un duel desnivellat i que va acabar amb un marcador lògic (0-6) ateswa la diferència de categoria (Tercera i Primera). Lluny queden els anys en què altempordanesos i gironins disputaven apassionants derbis a Segona B però la rivalitat encara perdura sobretot a Vilatenim on alguns aficionats unionistes van deixar-ho clar el dia de l'amistós de fa un mes. El Figueres enceta l'any del centenari amb canvis importants. Primer a la banqueta, on aterra el vallesà Joan Esteva però sobretot a la llotja, on Narcís Bardalet prèn el relleu de José Antonio Revilla a la presidència. Un projecte renovat i engrescador, lluny però dels moments de grandesa que ha viscut el club com ara les fites a la Copa del Rei o l'etapa daurada a Segona A (18986-1993).
El nou màxim dirigent de la Unió de ben segur que recorda amargament com tal dia com avui fa 25 anys, l'equip va perdre la Segona Divisió A i es va començar a apagar futbolísticament parlant. Bardalet, era llavors, membre del consell d'administració del club i va patir com qualsevol aficionat en l'última jornada de la temporada 1992-93. El Figueres venia de fer el millor any de la seva història i de quedar-se a les portes de Primera Divisió després de caure a la promoció contra el Cadis. L'aposta pel jove Miquel Corominas a la banqueta per rellevar Jorge D'Alessandro no va sortir bé i al cap de cinc partits la directiva el va destituir i va situar Pitxi Alonso a la banqueta. Els resultats no arribaven i el club va intentar redreçar el rumb fitxant Fuertes i César López (Saragossa), Kopunovic (Spartak Subotika), Dimitrijevic (Albacete) o Luis Cembranos (Barça), entre d'altres. Els resultats però, arribaven en comptagotes tot i les excel·lents actuacions de Cembranos (6 gols en 10 partits).
Tot plegat va fer que el Figueres es jugués la permanència a la categoria de plata en l'última jornada a l'antiga Ciutat Esportiva del Reial Madrid contra el filial blanc. Calia una victòria i que o bé Bilbao Athletic o bé Eibar perdessin els seus respectius partits al Miniestadi contra el Barça B i a Ipurua davant el Compostel·la. Una derrota del Vila-real contra el descendit Lugo també hauria donat la salvació al Figueres en cas que hagués eixugat 4 gols als de la Plana en l' average general. La moneda però va sortir creu perquè cap dels resultats que esperaven els de Pitxi Alonso es va complir i la victòria a Madrid va ser estèril. «La impotència de veure que no ens podíem salvar va fer que hi hagués molt de neguit. Feia molt de temps que patíem. No hauríem d'haver arribat a l'última jornada depenent d'altres rivals», explicava ahir Pitu Duran.
El matx a Madrid va ser una guerra. La tensió era màxima i l'àrbitre andalús García Prieto va perdre els papers ben aviat. Pitu Duran, César López, Vera, Tintín Márquez i De Quintana -els dos últims a la banqueta- van ser expulsats. Tampoc van acabar el partit el tècnic Pitxi Alonso, el delegat Jordi Pagès i el metge Ferran Bautista, per protestar des de la banqueta. A la dificultat del partit s'hi afegia la impotència de sentir per la ràdio com el Bilbao Athletic golejava el Barça B (1-3) amb 0-3 a la mitja hora de joc i l'Eibar resistia les envestides del Compostel·la (1-1). El Vila-real, lògicament, també feia la feina a casa. A Madrid, Stojadinovic i Markovic havien capgirat el gol inicial de Torres Gómez, però a poc pel final, Sandro transformava un polèmic penal. De res serviria el 2-3 de Cembranos en l'afegit perquè cap resultat acompanyava. El Figueres tornava a Segona B set anys després. La darrera alineació de la Unió a la categoria de plata va ser la formada per Campos, Comas, César López, Gratacós, Fueres (m.76, Vera), Valentín, Pino, Duran, Stojadinovic (m.65, Urbieta), Luis Cembranos i Markovic. Al filial blanc, que dirigia Mariano García Remón, hi havia joves com Contreras, Dani García Lara, Sandro, Iván Pérez o Gerardo García León, entre altres.
