Ara fa 25 anys, Jaume Met Vila va ser un dels que es va escapar de ser amonestat a la banqueta de la Ciutat Esportiva del Reial Madrid en la fatídica última jornada de la temporada 1992-93 en què el Figueres va baixar a Segona B. Feia ja 7 anys que Vila havia entrat al club primer per col·laborar-hi fent de delegat i una mica de tot i més tard per a quedar-s'hi com a encarregat de material. «Hi he fet de tot. Des de manteniment, escombrar els vestidors, netejar les graderies», explica Vila que, la setmana passada va ser reconegut per la seva trajectòria a la Nit del Campions per la Federació Catalana de Futbol. Durant els 33 anys al peu del canó de la Unió ha intentat sempre que no els faltés de res als Guitart, Duran, Boix o Cuevas, primer, Toni Jiménez, Tab Ramos, Alejo o Vilanova després, passant per Arnau Sala, Serra, Freixa o Kali Garrido. Mai ha tingut cap no per a ningú. Tampoc a l'equip que va començar de nou a Tercera Regional el 2006 arran que Enric Flix traslladés el la SAE a Castelldfels i forcés la refundació del club. «Va ser un cop molt dur. Com el descens», explica Vila que recorda les cares dels protagonistes d'aquell 19 de juny de 1993. «Vam arribar desfets a Figueres, a les 8 o les 9 del matí». Aquell partit no l'oblida Vila, que destaca com l'àrbitre «va sortir amb posat fanfarró assegurant que l'afició del Figueres volia agredir-lo». Sigui com sigui, Vila subratlla sense dir res però dient-ho tot «a aquella època al Barça hi havia molts bascos».

Un quart de segle després el Figueres competeix a Tercera. Per a Vila, ja està bé. «Tal com està tot, estem bé aquí. Els desplaçaments no són llunyans. No hi ha l'afició d'abans ni tampoc els empresaris s'hi bolquen tant», diu. En aquest sentit, considera que tornar a veure la Unió a la categoria de bronze o de plata «costarà». «És complicat. Hi hauria d'haver empresaris que hi apostessins. Passaran anys, em sembla», destaca.