L'Audiència Nacional ha processat per blanqueig i organització criminal l'expresident del Barça Sandro Rosell; la seva dona, Marta Pineda; l'advocat andorrà, Joan Besolí i tres persones més per haver blanquejat 20 milions d'euros de la Confederació Brasilera de Futbol (CBF), dels quals Rosell es va quedar almenys amb 6,5.

En un acte en què dona per conclosa la instrucció i passa a procediment abreujat (equivalent al processament), la jutgessa Carmen Lamela creu que hi ha indicis que aquestes sis persones, contra les quals ara s'obrirà judici oral, formaven part d'una organització criminal que va ocultar diners desviats de la CBF pel seu expresident Ricardo Teixeira, investigat als Estats Units.

En concret, els atribueix blanquejar quinze milions de comissions obtingudes per Teixeira dels drets de retransmissió de 24 amistosos de la selecció brasilera i cinc milions més d'un contracte de patrocini amb la marca Nike.

Segons la jutgessa, Rosell, que és a la presó per aquest cas com Besolí des de maig del 2017, es va apropiar d'almenys 6,5 milions d'euros de l'operació dels amistosos.

El contracte per aquests partits el va signar el 2006 Teixeira amb una societat àrab domiciliada a les Illes Caiman (International Sports Events) i vinculada al grup saudita Dallah Albaraka Group, dirigit al seu torn pel xeic bilionari d'aquest país, Saleh Kamel.

Segons Lamela, en el contracte «es va imposar a la compradora el pagament d'uns fons» dels quals es van apropiar Rosell i Teixeira en perjudici de la CBF, concretament 8.393.328 euros en el cas de Teixeira i 6.580.000 l'expresident del Barça; «en els dos casos sense el coneixement de la CBF i en el seu perjudici». En el cas de Rosell, va rebre els 6,5 milions mitjançant cinc transferències fetes entre novembre del 2010 i gener del 2011 en comptes a Espanya a nom seu i de la seva dona, provinents de comptes de Suïssa i Aràbia Saudita vinculades al xeic.

L'expresident del Barça va declarar a Hisenda que aquests pagaments van ser per la venda al maig del 2011 d'una mercantil propietat seva i de la seva dona (BSM) a una societat al Líban d'un ciutadà libanès amic de Rosell -Shahe Ohanneissian-, però la jutgessa sosté que en realitat corresponien a les comissions pels amistosos.

Per donar aparença de legalitat al cobrament de les comissions de Texieira, els processats van moure part dels diners a través d'un entramat societari i transferències bancàries que acaben en comptes d'Andorra en els quals estaven autoritzats Rosell i Besolí.

Així, Teixeira va rebre els 8,4 milions el 2007 mitjançant una empresa (Uptrend) que havia constituït Rosell a Nova Jersey (EUA) i que estava participada per una fundació panamenya controlada també per l'expresident del Barcelona. Teixeira i la seva dona, destaca la jutgessa, van arribar a tenir dues targetes Visa Platinum vinculades a un compte d'Uptrend. Aquesta empresa de Rosell figurava en el contracte com a intermediària en la negociació perquè la societat del xeic saudita adquirís els partits, però no tenia, diu Lamela, «infraestructura» per a aquesta activitat d'esdeveniments esportius. Els 8,4 milions es van moure després a comptes d'Andorra vinculats a Teixeira i dos testaferros més també processats -Pedro Andrés Ramos i Josep Colomer-, relata la jutge en l'acte.

Respecte al contracte de patrocini de la selecció brasilera signat per la CBF amb Nike, en el qual una societat de Rosell (Ailanto) figurava com a intermediària, Lamela descriu una sèrie d'operacions en un compte andorrà vinculat a l'expresident del Barcelona per ocultar el pagament a Teixeira de 5 milions d'euros de comissions.

Rosell va al·legar que aquells diners eren la devolució a Teixeira d'un préstec rebut el 2008, però la jutgessa no creu la seva versió.