El resultat era el de menys. Es tracta de gaudir, de xalar, de tornar a veure bàsquet d´alt nivell a Fontajau. D´acord, no va ser cap play-off pel títol, ni una eliminatòria europea. Però no passa cada dia que a Girona es reuneixin jugadors amb el cartell de Pau i Marc Gasol, Sergio Llull, Ricky Rubio o Jimmy Butler, entre d´altres. El partit organitzat pels dos germans de Sant Boi es va convertir en una autèntica festa del bàsquet. Un espectacle que va omplir el pavelló i que té una finalitat solidària, ja que aportarà els seus beneficis als clubs de base més necessitats. La tarda era per gaudir-la, per passar-s´ho bé. I així va ser.

El ja famós i alhora històric salt que els germans Gasol van protagonitzar el 2015 al Madison Square Garden va ser l´excusa perfecta, el punt de partida per organitzar el partit d´ahir. La seva repetició a Fontajau va ser el tret de sortida, l´inici d´un matx que va tenir de tot. Sobretot espectacle, lluny de la competitivitat d´un enfrontament de Lliga. Esmaixades, més d´un alley-oop, passades inversemblants i fins i tot algun toc d´humor van mantenir ben entretingut al personal, que s´ho va passar d´allò més bé, amb o sense el cronòmetre en marxa. Com va passar a Nova York tres anys enrere, Pau va imposar-se en el salt al seu germà. I el seu equip també va començar apretant l´accelerador, des del primer moment i liderat per un Ricky Rubio més que endollat. Per més que Brooks s´encarregués d´obrir el marcador, el base del Masnou va signar 14 punts en poc més de tres minuts per situar el 16-5 al marcador.

Quan es va apagar l´efecte Rubio, l´equip de Marc Gasol va despertar. Posant-hi una marxa més i una mica de velocitat, amb un parcial de 4-16 va aconseguir donar-li la volta a la truita. Va ser un miratge. Quan Pau i companyia se´n van adonar, ja no hi va haver res a fer. Butler, una de les estrelles de l´NBA que ahir trepitjava el parquet de Fontajau, es va treure dues esmaixades de la màniga que van aixecar el públic del seu seient. La millor manera de finiquitar el primer quart (27-21).

Al segon acte, més del mateix. Un 7-0 inicial va servir per fer encara més gran l´escletxa. La gent s´ho passava bé, sobretot quan va tornar a aparèixer Ricky Rubio. Va apagar el mode tirador, però va activar la seva qualitat a l´hora de construir el joc i d´inventar passades. Una d´elles, marca de la casa, la va rematar Pau Gasol amb un alley-oop d´escàndol. Ho va arrodonir Juancho amb un triple que va situar el 42-28 al marcador. Suficient perquè es demanés un temps mort des de la banqueta de l´equip de Marc Gasol. De poc va servir. No hi va haver reacció i el descans va arribar sense que canviés la dinàmica: 49-36 i Rubio com a màxim anotador amb 19 punts. Per fer l´espera més entretinguda, hi va haver xou al més pur estil NBA, un homenatge a Juan Carlos Navarro (amb canvi de samarreta i d´equip inclòs) i també un reconeixement a Víctor Sada, Jordi Trias, Fernando San Emeterio i Darryl Middleton, tots amb passat a Fontajau.

Veient-se per sota en el marcador, Marc i els seus es van entonar al tercer quart. El petit dels germans Gasol va tirar del carro per liderar un parcial de 10-19 que estretia les diferències; 59-55 amb un bàsquet de San Emeterio. Sí, Butler va fer reaccionar al conjunt de Pau, però no hi havia manera de desenganxar-se, Brooks i Trias van mantenir l´emoció i si al final del quart el partit anava 69-63, va ser gràcies a un buzzerbeater de Ricky Rubio, que havia tornat a entonar-se després d´una estona un xic desaparegut. Almenys, en l´aspecte anotador, perquè el xou el va posar amb conduccions i passades inverosímils.

El ritme més distès, tot afavorint el xou, es va endurir al darrer quart. Per més amistós que fos el matx, ningú volia perdre i es va notar. La competitivitat es va disparar; sobretot al bàndol de l´equip liderat per Marc Gasol. Entre Brooks i Casspi van monopolitzar l´anotació dels seus. No només va servir per empatar, sinó també per posar-se per davant després de molts minuts en inferioritat. 73 a 78 i temps mort per intentar aturar una reacció que va continuar. Un alley-oop de Juancho i un parell d´accions d´un entonat Brooks van situar el 77-85. No estava tot dit; Pau i els seus, amb un Butler que es desesperava davant la duresa de la defensa, es van tornar a acostar. Triple de Ricky i 83-87 a l´electrònic. Qui guanyaria? L´últim minut va ser un autèntic festival de triples a banda i banda que va conduir cap al 89-93 a falta de 4 segons. Era qüestió de fer faltes per als de Pau. Aguilar no va fallar des dels tirs lliures, col·locant el 91-95 final. L´intent final de Ricky, des d´un món de distància, ja no va servir de res. Però el de menys era el resultat. La festa havia estat completa.