A Girona el bàsquet és capital

Girona és aquest 2018 la capital catalana del bàsquet femení. Amb un equip de primera línia a Espanya i a Europa, l'Spar Citylift, i més de tres mil fitxes federades, la demarcació destaca per la pràctica d'aquest esport entre les dones. Una dècada enrere, el 2008, precisament farà 10 anys per Sant Jaume, aquest 25 de juliol, la ciutat, que havia gaudit de l'ACB masculina durant 20 anys, se'n quedava sense per la fallida del projecte Akasvayu. En tot aquest temps, mentre el bàsquet femení ha anat evolucionant fins a convertir-se en un fenomen en efervescència (l'Uni va guanyar la lliga el 2015 i lluita per tots els títols des d'aleshores), el masculí ha viscut en la penúria. Per intentar cobrir la desaparició del CB Girona, aquell mateix estiu de 2008 es va reactivar el Sant Josep, que va arribar a jugar tres temporades a la LEB Or, però va acabar també a la ruïna el 2013 pels problemes econòmics. Durant uns anys els referents masculins de la província van ser el Quart i el Salt, a EBA, fins que la temporada passada s'hi va afegir el Bàsquet Girona de Marc Gasol. Ara, aprofitant una ampliació de la categoria, ha acceptat el repte de fer el salt a LEB Plata. El bàsquet tornarà a ser capital per a la ciutat que, tot i veure ara el seu principal club de futbol a Primera, sempre ha tingut en estima l'esport de la cistella. L'abril de 2013, encara no cinc anys després de l'esfondrament del projecte a l'ACB, es confirmava que el Sant Josep, que aquell curs havia competit a l'EBA, tancava la parada. L'intent de mantenir encesa la flama pel bàsquet masculí no va reeixir. Al contrari, va veure's afectada per tota mena de problemes, sobretot, econòmics. El Sant Josep s'havia reactivat a partir de l'estiu de 2008, en vista a la desaparició del CB Girona i els seus 20 anys a l'ACB. La primera temporada va competir a LEB Bronze, la quarta categoria espanyola, amb Darryl Middleton a la plantilla. Un any més tard, el president, Francesc Ferroni, va comprar la plaça a LEB Or del Vic. Girona, es plantava de cop a la segona divisió, preparat per si sorgia l'oportunitat de recuperar l'espai perdut a l'elit.Tres anys a LEB Or, hi va passar el Sant Josep, firmant notables actuacions esportives que, no obstant això, no van servir per activar l'afició (la mitjana d'assistència a Fontajau no superava el miler d'espectadors). La màxima fita va ser arribar a les semifinals del curs 2010/11, on van caure eliminats pel Burgos després de desfer-se a quarts del Melilla. Al final de la temporada 2011/12, en què el Sant Josep havia competit com a Girona FC, tot i que va acabar denunciant-lo per impagament del patrocini, el club va renunciar a la segona divisió. Un grup que s'havia interessat a assumir-ne la direcció es va fer enrere denunciant que el deute superava el mig milió d'euros. Girona, estava clar, havia perdut aquell tren. El curs 2012/13 el primer equip masculí de la ciutat tornava a l'EBA i al final de la temporada, tancava per sempre.