Després d´un mes a la presidència, Narcís Bardalet repassa tots els propòsits que es marca en l´any del centenari del Figueres. Nascut a Sils l´any 1953, el nou president de la Unió és un reconegut metge forense i pediatre en actiu a la capital de l´Alt Empordà. El dirigent se sent amb el deure moral de tornar al club blanc-i-blau tota la il·lusió que li ha donat des que era petit. Vol apropar el Figueres als empordanesos i, de retruc, agermanar-se amb la resta d´equips gironins.

Va arribar al càrrec sense arribar-s´ho «a imaginar mai». Com el va convèncer Revilla?

Revilla i altres membres del club van venir-me a buscar perquè portava molts anys a la junta. Sincerament, no m´ho havia plantejat mai i els vaig demanar un mes per reflexionar. També vaig voler comprovar l´estat de comptes. Els vaig dir que necessitava saber si el Figueres estava viu o mort perquè de morts n´he vist molts al llarg de la meva vida i ja no en vull veure més. Fent balanç, vaig adonar-me que el club m´ha donat moltes il·lusions des de ben petit. Quan jugava al futbol base, els anys a Segona A... Vaig acceptar perquè sentia el deure de fer justícia i retornar al club les bones estones que m´ha donat. Soc pediatre i el meu horari és complicat, però ho combino i cada dia parlo amb el club i acompanyaré l´equip allà on sigui.

Fa el relleu en l´any del centenari. Agafa la presidència amb més pressió?

L´aniversari és una festa i també un repte. Ens proposem tot un seguit d´actes i que els partits siguin alguna cosa més que noranta minuts de futbol. Ens agradaria fer un servei d´honor als duels que es juguin a Vilatenim, amb alguna persona o institució rellevant de l´Alt Empordà. També volem comptar amb la colla castellera de Figueres i l´escola de dansa Dance Me, entre d´altres.

Quines propostes té per fer créixer el Figueres?

Tinc al cap uns quants conceptes que són elementals. El rigor econòmic; l´aposta pel futbol base; la comarcalització del Figueres, cal tornar al passat i que la gent de l´Empordà torni a veure l´equip els diumenges; la rejuvenització, no només de l´equip sinó dels socis. El Figueres ha de ser viu i la vitalitat s´aconsegueix amb gent jove, tant a la plantilla com a la graderia. Ara som uns 400 socis i en volem més; i la feminització del club, hi ha d´haver més dones a l´estadi. En aquest sentit, volem treballar amb el Grup Iris perquè la Cursa de la Dona celebri la meta a Vilatenim. El càncer de mama és un tema de tots i farem tot el possible per ajudar-les, intentarem fer un partit de futbol femení.

Han pensat en tenir un equip femení? No n´han tingut mai...

És una proposta que tenim sobre la taula i que s´està valorant però té la seva complexitat. Només tenim un estadi i coordinar els equips és molt complicat per aconseguir públic a tots els partits. A més a més, a l´hivern a partir de les set de la tarda no s´hi pot estar al camp de la fred que fa.

Aquest estiu heu patit molts canvis a la plantilla. És un tema que preocupi?

El que em preocupen són els resultats. Tenim un equip jove. La il·lusió hi és, només falta posar-hi fantasia i que la sort ens acompanyi. Aquesta temporada ens enfrontem a equips molt competitius, sobretot els de la província de Barcelona que tenen pressupostos més elevats. També ens trobarem el Llagostera que s´ha reforçat fort, però el fet de tenir bons jugadors no vol dir que tinguin un bon equip. Si es compleixen les expectatives, serà un rival molt dur amb opcions d´estar a dalt. Nosaltres des del Figueres hem d´intentar fer-ho bé i encoratjar tots els equips de les comarques gironines. Per mi no existeix l´enveja. Tots som germans.

El Figueres sempre ha mantingut una rivalitat històrica amb el Girona...

Aquesta és la paraula, però simplement rivalitat. El Girona aquest any s´ha portat molt bé amb el Figueres i no el percebo com un club enemic en absolut. Van venir al camp de forma gratuïta i els estic molt agraïts. També és cert que entrava en les negociacions per la sortida de Chicho al Peralada, però en futbol sempre ha anat així. Els clubs grans s´emporten els bons dels clubs petits.

Precisament amb el Peralada tenen molt en comú. Els dos presidents són metges.

Tenim moltes coses en comú. Afortunadament el senyor Llobet també és metge i ens podem entendre més fàcilment. Hem fet un conveni entre els dos clubs perquè els socis puguin veure els partits a Peralada o Vilatenim pagant només mitja entrada. No és possible que hi hagi diferències entre dos clubs importants de l´Empordà, ens hem de donar la mà. Al setembre posarem en marxa la Copa de Presidents, que serà itinerant i destinada al futbol base. La presentació serà al Castell de Quermançó, propietat del patrocinador Josep Maria Martorell, un lloc molt emblemàtic de la comarca on es pot apreciar tota la plana de l´Empordà.

És una opció canviar el nom de l´estadi per «Salvador Dalí Domènech»?

Ja hem fet la petició tant a l´Ajuntament com a la Torre Galatea perquè el camp no és nostre. Dalí sempre ha estat relacionat amb el Figueres. En les seves primeres obres pintava els seus amics amb samarretes de ratlles blanc-i-blaves. I la temporada 1974-75 va acceptar ser el padrí del club. En l´any del centenari hem d´homenatjar al geni que ha situat Figueres al mapa.

Queda alguna cosa de la bona època d´abans?

Queden els cent anys d´història. Grans moments que intentarem recuperar. Sempre es vol pujar i tornar a Segona Divisió, però primer hem de guanyar. Volem aspirar més amunt, però no estirarem més el braç que la màniga. El Figueres estarà on el soci vulgui que estigui, no n´hi ha una altra.