«El sou dels jugadors del Bordils és la gratitud del club i dels aficionats»

És veritat que el Bordils va estretament lligat amb Bordils, però el poble és més que el club. Dir que la festa s'allarga fins al dia del partit seria massa pretenciós per part nostra. Sí que li puc dir que ens fa molta il·lusió poder tornar a rebre un Asobal al poble, tenim moltes ganes de competir i fer-ho bé. Hi ha una categoria de diferència entre els dos equips i això es nota. Nosaltres tenim l'objectiu de mantenir-nos a Divisió d'Honor Plata i, en canvi, el Granollers fa uns anys que lluita per ser entre els tres o quatre primers de l'Asobal i juguen a Europa.

Als sortejos de la Supercopa no tenen massa sort. El Barça fa anys que se'ls escapa.

El Barça té jugadors nous i a tothom li faria il·lusió veure'ls, esclar. Fa uns anys van venir, després ens va tocar el Granollers i la temporada passada no vam classificar-nos per a les semifinals de la Supercopa. I ara ens ha tornat a tocar el Granollers.

L'objectiu del club torna a ser salvar el primer equip d'handbol a Plata i el de vòlei a Primera Nacional?

El que esperem d'aquesta temporada és que la il·lusió no afluixi. Que hi hagi ganes de competir, d'entrenar i de fer coses. Després els resultats esportius ja aniran arribant, el temps ens posarà al nostre lloc. L'any passat molts partits van anar ajustadíssims, em sembla recordar que una desena de partits els vam guanyar o els vam perdre per un sol gol, tant a casa com a fora. Això vol dir que érem capaços de portar els partits al límit contra rivals superiors i que, per tant, sabíem competir. Hem de seguir en aquesta línia.

Aquest estiu per comptes de ser notícia les sortides ho han estat els retorns d'Esteve Ferrer, Masmiquel i Canyigueral.

Aquest estiu hem pogut ampliar la plantilla. Hi ha jugadors que poden ser referents importants. La temporada passada va ser un petit miracle el que vam aconseguir. Aquest serà el sisè any seguit a Plata. El curs anterior l'equip era molt curt. Cada estiu ens marxaven un o dos jugadors i ara fa un any a sobre vam tenir la lesió d'en Farrerons. Aquest any l'Esteve, en David i en Canyi han tornat, i els jugadors importants també continuen. Fixi's el compromís de l'equip que el dia 6 d'agost a 2/4 de 9 del vespre, amb aquella calor, tots els jugadors menys un parell que treballaven eren al pavelló per començar els entrenaments. Jugadors que no cobren. Sap quina és la recompensa dels jugadors del Bordils? La nostra gratitud, la dels aficionats, la dels jugadors de la base i la del club. Aquest és el seu sou i el que s'emporten a casa.

Els ha costat poder retenir peces clau com Jordi González, Márquez, Prat...?

L'Oriol (Márquez) sí que realment havia tingut una oferta del Barça, però es queda a Bordils. Vam parlar individualment amb tots els jugadors a final de temporada i tots ens van dir que estaven a disposició del club. Tothom va posar per davant el col·lectiu als seus interessos individuals.

Si els jugadors cobren la gratitud de l'afició i el club, quina recompensa tenen els directius?

La nostra recompensa és veure que tot surt, que un cap de setmana tots els jugadors han pogut anar a competir, des dels alevins fins als sèniors, que els autobusos han arribat al destí, que els àrbitres han cobrat... la feina es fa ben feta. Hi ha il·lusió en els entrenadors i en els jugadors. Aquesta és la nostra recompensa. Nosaltres també tenim il·lusió. També treballem pel club per amor a l'art, com els jugadors.

Aquesta serà la seva segona temporada com a president. La primera va ser com s'havia imaginat?

Pel que fa a gestió del club, tot va anar com m'imaginava. Parlant d'emocions, hi ha coses que no t'esperes, com ara rebre missatges a les tres o les quatre de la matinada de gent de Bordils que és a la Xina de viatge per feina i que s'han assabentat del resultat de no sé quin equip. Això omple. Vol dir que estem fent feina. Potser la podríem fer millor i hem comès errors, el que hem de fer és identificar-los i posar-hi remei.

El Bordils d'handbol pot aspirar a alguna cosa més que mantenir-se a Plata? Li agradaria poder fer una fase d'ascens?

Jo no poso nom ni cognom a les aspiracions esportives dels nostres equips, tant d'handbol com de vòlei. Si els nois i les noies s'esforcen en els entrenaments i en els partits, la gratitud nostra hi és. La nostra aspiració és aquesta, que no es perdi la il·lusió. La il·lusió és el nostre motor. I amb il·lusió es poden materialitzar resultats. La temporada passada anàvem últims i amb il·lusió vam poder derrotar el líder, que era l'Alcobendas, que ha pujat a l'Asobal. Els vam guanyar aquí a casa. Ara, el 20 d'agost, aventurar com pot anar la temporada és agosarat. Recordi allò dels partits ajustats de l'any passat, amb derrotes i victòries per un gol amunt o un gol avall.

La temporada passada va arrencar amb una dura ratxa de derrotes. Com és que no es van posar nerviosos?

No ens vam posar nerviosos perquè les coses es feien bé. L'equip s'entrenava amb il·lusió i l'esforç era màxim. Quan es donen aquestes circumstàncies no es pot demanar res més. Al final vam aconseguir que amb il·lusió l'equip remuntés a la classificació i acabéssim salvant un any més la categoria. I a punt per obrir la sisena temporada seguida en aquesta segona divisió.

Quants jugadors/es mobilitzaran aquesta temporada entre els equips d'handbol i vòlei?

Fins a última hora no ho sabrem perquè sempre hi ha gent que comença a última hora però calculo que estarem entre els 240-250 sumant les dues seccions, en un poble de 1.600 habitants.