En l'últim amistós de l'estiu, el Bordils va perdre contra el Barça B (32-41) i continua amb la dinàmica negativa al Blanc i Verd, on encadena tres derrotes consecutives. Els homes de Sergi Catarain, que van anar a remolc des de bon principi, no van poder acomiadar la pretemporada amb una rialla tot i la majúscula reacció de la segona meitat, que va estar a punt de capgirar el resultat.

Va ser un començament fred, d'aquells al qual l'equip no està acostumat. Qui sap si per la falta de punts en joc. Malgrat que l'avantatge blaugrana era més gran en sensacions que no pas en el marcador perquè les diferències inicials en cap cas van superar els tres gols (1-4, 6-9 i 7-10), el Bordils va anar creixent a mesura que passaven els minuts, un cop li havia pres la mida al seu rival, decidit gràcies a les fuetades d'Oliveras. Intensos tant en defensa com en atac, els gironins van aferrar-se al seu esperit de lluita, aquell que els ha ensenyat a no rendir-se durant tantes i tantes vegades. Liderats per Reixach i Masmiquel, que els pocs cops que van connectar van ser imparables, van apel·lar a un sacrifici que la mateixa precipitació i la rapidesa del Barça B al contraatac van fer que quedés en res. L'empat va ser un miratge (6-6); bonic, però efímer. Una vegada i una altra es van estavellar davant del porter Gerard, un autèntic mur que va frustrar qualsevol intent, per més èpic que fos.

El Bordils, desesperat al mateix temps que sentia que no hi havia manera ni pel centre, ni pels laterals, ni pels extrems ni des dels sis metres, va començar a necessitar una heroïcitat massa aviat, veient com el rival s'allunyava fins als vuit gols (11-19).

Ja se sap que no és bon negoci córrer quan el partit demana calma, més encara quan a qui tens al davant li surt tot. Perquè Sánchez no es va poder queixar mentre comprovava l'eficàcia dels seus, especialment d'Àlex, un corcó des de l'extrem que ni en Comas va poder aturar. Els joves talents van superar totes les adversitats que Catarain va plantejar. Fins i tot en els últims minuts de la primera meitat, arran d'una exclusió, es va decidir a atacar sense cobrir la porteria, un mal que el Barça B va aprofitar per fer encara més gran la ferida (13-22).

Si algú pensava que el Bordils es rendiria, estava equivocat. És impossible que ho facin perquè senzillament no saben què és. Juguen amb passió, es deixen el cor a la pista. Només els hi va faltar una mica més de temps. Ni veient com el Barça B marxava 10 gols amunt van ensenyar la bandera blanca, arribant a estar només 5 dianes per sota (24-29), envalentits gràcies a l'actuació de Jordi González a la porteria i a la lluïdesa individual d'Arnau Palahí. Tot plegat gràcies a la convicció, el millor actiu per a la setmana que ve, contra el Santonya, quan la cosa ja vagi de debò.