En els primers Jocs Olímpics d'aquest segle, els de Sidney 2000, l'australià Cadel Evans va quedar setè en la prova de BTT. Tenia 23 anys i, llavors, en el seu palmarès, ja hi havia dues victòries en la Copa del Món de l'especialitat, però Evans va buscar nous reptes. L'any següent, amb 24, es passa a la carretera, convertint-se en un dels millors ciclistes de la seva generació. El 2007, Cadel Evans va acabar segon en el Tour de França, a només 23 segons d'Alberto Contador; i l'any següent l'australià repetia el mateix lloc al podi, superat, aquest cop, per Carlos Sastre, que li va treure 58 segons. Cadel Evans no va deixar de provar-ho. Ja s'havia fet un lloc entre els millors, com ho demostrava el títol de Campió del Món que va guanyar el 2009 a Mendrisio (Suïssa), i el ciclisme va acabar sent just amb ell quan ja tenia 34 anys.

El Tour de França del 2011 va ser el de Cadel Evans, que va pujar a l'esgraó més alt del podi de París, per davant dels dos germans Schleck, Andy i Frank. En el ciclisme contemporani, després de la Segona Guerra Mundial, l'australià és el ciclista de més edat que ha guanyat el Tour de França. Retirat des del 2015, Cadel Evans viu a Suïssa i treballa d'ambaixador tant del ciclisme del seu país com de la marca BMC, l'equip amb què va guanyar el Tour, i que té com un dels seus patrocinadors a TAG Heuer, que ahir el va portar a Girona de la mà de Pere Quera per fer un entrenament amb una seixantena de clients de la joieria gironina.

«Ha estat una experiència fantàstica, aquí hi ha una comunitat ciclista realment molt forta i m'ha agrada venir per gaudir de Girona, d'unes carreteres impressionants per al ciclisme. M'ho he passat molt bé», explicava ahir al migdia després de rodar una setantena de quilòmetres amb els clients de Pere Quera per les carretes d´els Àngels, Monells o Santa Pellaia. Cadel Evans no coneixia Girona. Recordava haver corregut per la zona en la seva etapa com a professional, però ahir tenia clar que els molts ciclistes professionals que en els últims anys han optat per viure a la ciutat no s'han equivocat. «Suïssa no està gens malament, però això d'aquí està molt bé. Girona és un lloc increïble per als ciclistes, hi ha bones carreteres, paisatges bonics, un bon clima i, sobretot, hi ha carreteres amb poc trànsit, que és el més important per als ciclistes», apuntava un Cadel Evans que, des de la seva retirada, amb l'excepció d'un retorn puntual a la bicicleta de muntanya per córrer l'any passat una etapa de la Titan Desert, combina el «dedicar-me a la família i estar molt temps amb ells amb ajudar la promoció de ciclistes joves i participar en actes de BMC i dels seus patrocinadors».

Un d'aquests actes va ser el d'ahir a Girona i, després de rodar amb el grup d'aficionats gironins, Cadel Evans compartia amb ells un refrigeri en un dels molts establiments pensats per a ciclistes que s'han obert al Barri Vell de la ciutat, l'Expresso Mafia, propietat d'un altre exprofessional, el canadenc Cristian Meier, que ahir també va sortir a entrenar-se amb Evans i els clients de Pere Quera. Un ambient molt ciclista que va encantar a Cadel Evans.

«Girona és un lloc per gaudir, hi ha de tot per als ciclistes; des de bones cafeteries per fer un cafè, llibreries, botigues especialitzades en ciclisme...», deia ahir l'austràlia que, aquests últims dies, ha estat seguint de prop La Vuelta, comprovant que, tot i ser només dos anys més jove que ell, per a Alejandro Valverde no sembla que passi el temps. Vaig parlar amb Valverde a La Vuelta. Recordo quan jo lluitava amb ell en les curses... És increïble el que ha fet a la seva edat». Evans, però, de moment, tot i que ahir es va sentir molt bé per les carreteres gironines, no té la intenció de tornar a competir: «Ara per a mi el ciclisme és per gaudir-lo, per passar-m'ho bé».