Crec que la clau està en el canvi social. Els nens fan esport per ser com Messi o Ronaldo i les nenes en fan per estar guapes i sentir-se bé. Hem de canviar aquesta idea i mentalitzar les nenes: podem ser esportistes i volem ser esportistes». La reflexió és de Jennifer Pareja (Olot, 1984) en una de les moltes conferències que ha impartit els últims mesos en el marc del programa «Dona, salut i esport» que patrocinava Iberdrola de la mà del Consell Superior d'Esports (CSD). Ara, però, la medallista olímpica a Londres 2012 tindrà l'oportunitat de passar del món de les idees a intentar canviar l'esport espanyol. El CSD l'acaba de nomenar «assessora executiva de la presidència», càrrec que, des de l'arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa, recau en una altra antiga referent de l'esport femení espanyol: l'exesquiadora María José Rienda. Ara fa una mica més de dos anys, a finals del mes de maig del 2016, Jennifer Pareja va conèixer la cara amarga de l'esport. I des de llavors no ha parat de reinventar-se. Per passar de la piscina, que havia estat la seva zona de comfort des dels seus inicis a la de les Tries del CN Olot, als despatxos del Consell Superior d'Esports.

Aquell 24 de maig, un parell de dies abans de fer pública la llista per als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro, el seleccionador Miki Oca anunciava que Pareja no hi seria. L'eterna capitana d'Espanya, gran golejadora del waterpolo femení espanyol quan aquest esport no el coneixia ningú, i la cara més mediàtica del grup que havia guanyat la medalla de plata a Londres no repetiria experiència olímpica quatre anys més tard. El cop va ser extremadament dur per a Jennifer Pareja. El 2013, un any després de Londres, la garrotxina havia estat clau en la victòria espanyola en el mundial de Barcelona i va ser declarada «Millor jugadora de waterplo del món». Estava a dalt de tot. Tres anys més tard, van decidir que ja n'hi havia prou. Sense que ella s'ho esperés. Jennifer Pareja es quedava sense anar, per segon cop, a la cita olímpica. Aquells Jocs que, com explicava en una entrevista al Diari de Girona abans de Londres, de petita la deixaven «clavada davant la televisió a Olot veient tots els esports al costat del meu pare».

Quedar-se fora de Rio de Janerio va acabar forçant la sortida de la piscina de Jennifer Pareja. A Jennifer Pareja li va costar refer-se del cop. Va viatjar, es va envoltar d'amics i va anar buscant el seu camí fora del waterpolo. L'esport que havia estat la seva vida. Icona de l'esport femení a l'estat i amb facilitat per les relacions públiques, el seu bagatge era difícil de deixar passar pel CSD, que aviat la posaria a dins d'un projecte per donar visibilitat a l'esport femení. I, d'allà, ha fet el salt ara al govern.