Demanava Raúl Garrido, ara fa pocs dies, que el seu Olot recuperés la «identitat». Era necessari, sobretot per refer-se del cop que havia suposat el 0-3 amb el València Mestalla. Un partit per «aprendre», segons el tècnic. Moltes ganes de mirar de nou cap endavant, de canviar coses, i tot plegat va quedar en un no-res en només deu minuts, el que va trigar el Barça B, ahir a la tarda al Miniestadi, en batre un parell de vegades Ginard i posar un 2-0 ben difícil d'aixecar. Va ser incapaç de tornar a equilibrar la balança l'equip garrotxí, tot i intentar-ho, de posar-hi ganes i unes quantes marxes més a mesura que passava l'estona. El gol d'Alan Baró va ser la llum; l'expulsió de Barnils, discutida per Garrido i tota la plantilla, la foscor. Al final, desfeta. La segona consecutiva. Però els 8 punts que hi ha al sarró permeten mirar el futur més immediat, el matx amb el Badalona, amb certa tranquil·litat.

Concedir i donar facilitats a un rival amb el talent del Barça B és un suicidi. Ho va tastar en primera persona l'Olot. Chumi feia l'1-0 als 6 minuts. En trigava ben pocs Abel Ruiz per signar el segon, aprofitant l'ensopiment general. Començar amb menys revolucions de les necessàries va passar factura, encara que, mica en mica, l'equip va anar millorant. Això no va evitar que els blaugranes en poguessin fer algun més. La va tenir Kike Saveiro, que va rematar sense massa angle; i també Mujica, que va enviar una preciosa vaselina al pal. Però també l'Olot va dir la seva, decidit a intentar vendre ben cara la seva pell. La primera advertència amb cert perill va ser d'Héctor, amb una rematada alta, abans de xutar, minuts més tard, a les mans de Carevic. Tant picar pedra va donar els seus fruits, i Alan Baró feia el 2-1 al llindar del descans, amb un potent cop de cap.

Hi havia partit. Temps suficient per intentar buscar l'empat. Entre Héctor i Guzmán protagonitzaven les arribades d'un Olot que jugava més i millor, que no tenia res a veure amb la versió del principi. Fins que va arribar l'expulsió de Barnils, al 74. «Ha estat clau», es queixava Raúl Garrido, un cop acabat el matx. Tampoc s'equivocava. L'equip va anar de menys a més, però, tot i intentar-ho, no hi va haver manera de sumar al Miniestadi.