El GEiEG va exhibir ahir la seva força en la multitudinària presentació dels més de 2.500 esportistes que aquesta temporada defensaran el grup en les més de vint seccions federades. L´acte va omplir el pavelló Lluís Bachs de Sant Narcís i també va incloure un homenatge als socis amb més de cinquanta anys d´antiguitat i el reconeixement als mèrits esportius de la temporada passada. «El número d´esportistes federats va a l´alça i fins i tot hi ha seccions que podrien créixer més si tinguéssim més espais», reflexionava ahir el president, Francesc Cayuela. El mes que ve el GEiEG celebrarà els 75 anys de la seva secció d´handbol, que ara ha renascut amb l´empenta que aporta un grup de joves exjugadors, i d´aquí a un any, l´octubre de 2019, es donarà el tret de sortida als actes del centenari del club.

El grup va recuperar l´acte de presentació de les seccions el 2016 i l´ha consolidat com un dels moments àlgids de l´inici del curs. Amb un total de 24 seccions esportives i culturals, l´esdeveniment va incloure la desfilada dels esportistes i, tot seguit, un cop acabats els parlaments, l´homenatge als socis amb mig segle d´antiguitat. Aquest 2018 el reconeixement va ser per a Josep Maria Trull, Josep Trias, Josep Oller, Xavier Alfonso, Pere Quera, Josep Maria Fabré, Lluís Aguilar, Albert Flores, Miguel Núñez, Enric Dalmau, Antoni Manzanares, Valentí Giralt i Francesc Rico.

Cayuela va recordar que «mobilitzem cada cap de setmana una quantitat molt important d´esportistes, tant a casa com a fora», i va mostrar-se il·lusionat amb la nova etapa que s´ha obert a la secció d´handbol. El president del GEiEG també espera que aquest curs el rugbi femení pugui segellar el retorn a Divisió d´Honor, que la temporada passada es va escapar al darrer moment. «Estem en un bon moment», va assegurar.

Sobre el centenari del GEiEG, Francesc Cayuela va avançar que «el tret de sortida es donarà probablement l´octubre de 2019 i inclourà actes durant els següents sis mesos». Una de les activitats que s´organitzarà serà una exposició històrica «que volem que sigui trencadora, no de l´estil clàssic amb fotos i plafons». Una part d´aquesta mostra es podria quedar permanentment en alguna de les instal·lacions del grup «per ensenyar la nostra història».