Poques paraules calen per presentar Ramon Maria Calderé, conegut per la seva etapa com a futbolista, com també per la seva carrera a les banquetes fent d'entrenador. Als seus 59 anys, manté intacte el somni que persegueix des de fa temps, dirigir algun dia un equip de Segona A. Encara no ho ha aconseguit. Pel mig, un currículum que any rere any va nodrint amb experiències de tot tipus i més èxits que no pas fracassos. L'etapa més recent la viu al Badalona, un club que ja coneixia del passat. Hi va aterrar aquest estiu disposat a generar «il·lusió», com deia durant la seva presentació. De moment, el seu equip és vuitè al grup tercer de la Segona Divisió B, amb uns números encara irregulars: 2 victòries, 3 empats i una sola derrota. Aquest diumenge farà el que sigui per sumar els tres punts, tot i que li tocarà remenar el seu passat més recent. Visitarà el Municipal d'Olot. Una plaça que coneix a les mil meravelles i on va viure la darrera alegria de les moltes que omplen la seva carrera.

Amb una temporada n'hi va haver prou per deixar empremta i per liderar un vestidor que va complir amb les expectatives. Només un any més tard de perdre la categoria, es tornava a pujar. I es feia sense discussió. Calderé va entrenar un equip que va tancar la Lliga regular en primer lloc amb 80 punts, perdent només 6 partits i guanyant-ne 24. A més, a la promoció es va anar per feina: es va despatxar l'Sporting B amb un 0-1 a Mareo i un 1-1 al Municipal. Rutina per al de Vila-Rodona, que camí de les dues dècades a les banquetes ha aconseguit 7 títols de Tercera Divisió (Gavà, Terol, Burgos, Castelló, dos cops a Badalona i Olot), ha disputat 10 cops el play-off per pujar, una Copa Federació i ha ascendit en mitja dotzena d'ocasions.

El pas de Calderé per la Garrotxa va ser tan intens com efímer. En dotze mesos, vist i no vist. Malgrat uns números excepcionals i un ascens a la butxaca, al juny s'anunciava el seu adeu. La seva ambició de pujar un esglaó més va ser determinant. Hi havia la possibilitat d'acompanyar Tintín Márquez, amb qui tenia un compromís des de feia temps. L'aventura el va dur al Sint Truden belga, on es va estar ben poc temps. Després va aterrar al Salmantino, club que el va despatxar al febrer. Tot esperant un nou destí, li va aparèixer de nou l'opció d'anar a Badalona. Allà es va plantar amb Marc Cabestany (segon) i Jaume Cros (analista), amb qui va coincidir a Olot.

La prèvia de Garrido

I de Calderé, a Garrido. Del passat al present. El valencià no només vol trencar amb la ratxa de dues derrotes, sinó que també espera que, davant el Badalona, per fi arribi la primera victòria del curs al Municipal. «Hem de tornar a guanyar a casa. És prioritari deixar bones sensacions i vèncer. Sempre ens hem fet forts com a locals i toca recuperar aquesta línia», deia ahir. També va parlar del proper rival, un equip «afortunat» per poder comptar amb Natalio (suma 3 gols), un davanter amb experiència a Segona A de la mà d'equips com el Numància, Múrcia, Llagostera, UCAM, Còrdova i també Castelló, a més de tastar la Primera Divisió amb l'Almeria. «És un club que té un nivell econòmic alt i l'haurem de contrarestar de la millor manera possible». Garrido espera que els seus no tinguin desconnexions, com va passar amb l'Atlètic Llevant a casa i fa una setmana al Miniestadi. «Vam sortir desconnectats amb el filial del Llevant, però contra el Barça B ens van marcar molt aviat i vam haver d'anar a remolc tota l'estona».

Respecte a les baixes, va mantenir que Jose i Masó són dubte, encara que no els va descartar. En canvi, Marc Cosme no arribarà a temps. Tampoc hi serà el sancionat Barnils, expulsat l'últim dissabte. Per encarar aquest panorama, el tècnic té diverses opcions. «Podem canviar el sistema i passar a defensar de quatre. Pot jugar Aspar com a tercer central. O fins i tot podem sortir sense pivot defensiu, com vam fer al Mini».