L'Espanyol va sumar el seu quart triomf a l'RCDE Stadium davant d'un Vila-real (3-1) que pràcticament només va aparèixer en el gol d'Ekambi al límit del descans, sent una joguina que va patir la màxima intensitat i fam de l'amfitrió, que es va avançar als set minuts i va rematar després del descans.
El quadre blanc-i-blau va exhibir un bon futbol, ofensiu i de combinació, mentre que el rival, amb més desgast, es va embussar en massa trams. El resultat no deixa lloc als dubtes: aquest Espanyol és molt millor que el del curs passat. Hernán Pérez va estrenar el marcador, Darder va desfer l'empat en el 79 i Piatti, ja en el descompte, va posar la cirereta a una gran tarda per als aficionats periquitos.
L'Espanyol va signar un monòleg dirigit per Granero però Borja Iglesias, que va portar de corcoll la defensa del submarí, no va estar encertat en la definició. Els locals perdonaven massa, encara que el Vila-real no feia mèrits per empatar. L'1-1 al pas pels vestidors va ser un premi excessiu.
Rubi va calmar-se quan va veure que Darder avançava els seus en un tram final boig on l'exblanc-i-blau Gerard Moreno, ovacionat en el seu retorn, va tenir a les seves botes el 2-2 en la següent acció amb una prometedora contra, però en el mà a mà amb Diego López es va embolicar i va caure a la gespa.
Piatti, al temps afegit, va posar el 3-1 definitiu, després que Baptistao desaprofités l'oportunitat de sentenciar, en un xut que Asenjo va aturar providencialment. Instal·lat en posicions europees, l'Espanyol de Rubi promet passar-s'ho i fer-ho passar bé. Amb joc, sensacions i, sobretot, amb fets.
