Cinc segons per acabar la primera meitat, Shay Murphy roba una pilota a mitja pista, fa un parell de bots i acaba el seu contraatac a la línia de tres punts per posar l'Spar Citylift Girona per davant en el marcador per primer cop des del 2-0 inicial. El Cadí havia arribat al descans perdent (39-37) i encara no sabia per què. Bé, de fet sí que en tenia una lleugera idea: per la immensa qualitat individual que regalima per les butxaques a la nova plantilla gironina. Un talent que et permet, d'entrada, fer coses com les d'ahir. No començar a jugar fins entrat el segon quart (14-25) i acabar emportant-se un títol, divertint la gent amb el primer capítol de la sèrie que estarà de moda a Fontajau («Les impossibles assistències de Laia Palau») i provocar que la gent marxés del pavelló pensant «què arribarà a fer aquest equip el dia que portin bastant més de tres entrenaments juntes?». Si fa o no fa, partits semblants als de la segona meitat, on l'Uni va passar per sobre del Cadí (22-13 i 28- 13, van ser el tercer i quart parcial) amb Núria Martínez i Rosó Buch agafant el relleu de Laia Palau com a protagonistes principals. I, com passa sempre, quan les jugadores somriuen en atac també defensen més.

Una victòria, el marcador final va ser 89-63 amb 26 punts de diferència, i un nou títol de Lliga Catalana per al club gironí que no poden amagar que, a dia d'avui, l'Spar Citylif Girona està col·lectivament encara molt lluny d'on hauria d'arribar més aviat que tard. Ahir, fins que va començar el recital d'assistències impossibles de Laia Palau, el Cadí els estava fent passar canutes amb el clàssic bàsquet de l'equip pirinenc. Defensa, intensitat i confiança en els tirs oberts de Vilaró i Kraker. El Cadí va arribar a posar-se 11 punts per davant en el marcador (14-25) i l'Uni, a mig camí entre sorprès i incòmode, s'anava precipitant cada cop més amb l'afany de cadascuna de les seves jugadores per solucionar el problema. I aquí va entrar en escena Laia Palau. Una jugadora a la qual no li cal mirar a cistella molts cops per ser decisiva. Els primers «ohs» de la temporada a Fontajau per una assistència de la veterana base barcelonina varen arribar després que Palau deixés sola Oma per anotar el19 -25. Al descans, Palau, que no havia jugat en el primer quart, ja havia repartit sis assistències per posar ordre en l'atropellat atac de l'Uni. El Cadí, que també estava patint en el rebot defensiu, semblava que marxaria al vestidor per davant en el marcador però Shay Murphy es va encarregar d'evitar-ho recuperant una pilota a mitja pista per botar un parell de cops i parar el contracop a la línia de tres punts (39-37).

La reacció gironina en aquest segon quart va ser els fonaments de l'espectacle de la segona meitat. Sense l'angoixa (o sorpresa) de veure's per darrere en el marcador, l'Uni va deixar fluir el seu talent i tercer i quart període van ser un calvari per a les pirinenques. Rosó, MVP d de la final, i Núria Martínez van exhibir el bàsquet que els habituals de Fontajau ja coneixen i Keisha Hampton es va donar a conèixer confirmant que la seva facilitat anotadora. Reisingerova té la contundència dins la zona que mai va poder aconseguir Kristina Alminaite i Bea Sánchez, que quan va sortir en el segon quart semblava estar més perduda que un pop en un garatge, va fer onze punts en els últims minuts de partit. Al final, victòria per 26 punts i a pensar en la Supercopa de dimecres amb l'Avenida a Salamanca.