Com va pasar en aquest inici de temporada, el Bordils es va ennuegar lluny del Blanc-i-Verd, perdent de manera ajustada contra el Palma del Río (28-25). Els homes de Sergi Catarain, capficats en posar un llistó molt més elevat del que la lògica demana, van competir fins al darrer alè. La de la constància, és una tàctica que els funciona. Només així s´entén que, malgrat la pèrdua dels dos punts d´ahir, el Bordils mantingui una sisena posició tan admirable com merescuda. La part alta no és la seva lluita, però que de tant en tant hi surti el seu nom ja diu molt d´un col·lectiu que dimecres intentarà una de les proeses que encara no ha guixat de la seva llibreta de reptes: derrotar un equip Asobal, el Puente Genil, a la Copa (20.30).
Com si desitgés mantenir eternament la inèrcia de la victòria contra el Villa de Aranda, el parcial de 0-3 amb què va lluir el Bordils va servir per mostrar un actiu que l´acompanya des de l´arribada de Catarain: el respecte dels rivals. Perquè és motiu d´orgull veure com el contrari s´esforça amb tot per derrotar-te i que el caràcter continua sent el factor diferencial. El partit, que va arribar al descans igualat (13-12) i amb un guió que els beneficiava, es va estripar al segon temps: l´encert els va començar a abandonar quan la concentració va deixar de ser la mateixa -la permissivitat arbitral no va ajudar- i la distància de gols (22-18), va ser del tot irrecuperable.
