El patinatge gironí està de moda. L´or del CPA Olot i la plata del CPA Girona en el 12è Mundial a França d´aquest cap de setmana ho confirmen. Per això, les protagonistes van tenir els primers reconeixements, aprofitant el seu retorn a casa. Les patinadores dels dos clubs van ser rebudes a les seves respectives localitats per celebrar i lloar una realitat que va repetint-se any rere any: són les millors del món. A Olot la forta pluja es va voler afegir a la rebuda.
Dotze ors en quinze anys es diuen ràpid. I, tot i així, el CPA Olot se segueix penjant les medalles amb una humilitat exemplar. «Per a nosaltres és la confirmació que les coses s´estan fent bé. El club ha apostat sempre per la gent de casa i això és el que realment ens ha donat tants èxits. El model que hem prioritzat està donant resultats i això és el que més importa», explica, orgullós, el president Josep Sagués. El director esportiu Ricard Planiol segueix la mateixa línia i afegeix que aquesta gesta es dignifica «sobretot en un any com aquest». «Després d´un Campionat d´Espanya que no va acabar de funcionar, recuperar el lideratge ha sigut molt intens. Estem molt contents, no tenim paraules per expressar tantes sensacions».
L´or per a les olotines; i la plata per al CPA Girona. És la tercera que sumen i també conserven el bronze de 2015 a Cali en l´any del seu salt a l´elit del patinatge artístic de xou. «Anys enrere no hauríem cregut ni que arribaríem a disputar un Campionat del Món. La plata no deixa de tenir mèrit. Sempre ens pregunten si ens hem quedat amb l´espina de l´or i la veritat és que no. El que hem aconseguit suposa molta alegria, i més sabent que acumulàvem més pressió per sortir les últimes», assegura l´entrenadora Nuri Soler.
El futur, en marxa
Són campiones, però gairebé no tindran temps per pair-ho. La propera temporada està molt a prop i per això el focus ja està centrat en les noves coreografies. Sense temps per descansar. «Tanquem la carpeta del 2018 per posar-nos a treballar en la de l´any vinent, que ja està oberta des de fa un temps», diu Planiol. El director tècnic incideix en el fet que només queden tres mesos per estar a punt per a la propera cita i mai se sap amb quines adversitats un pot trobar-se pel camí. «Un sempre intenta atrevir-se canviant la temàtica i el ritme, encara que ja tinguis patrons que funcionen. Quan inicies un projecte nou, la idea inicial pot patir molts canvis durant el procés i el resultat final pot ser un altre. Sempre existeix el dubte de si el treball que has fet tindrà els mateixos èxits que el de l´any anterior. El més important, però, és que el públic gaudeixi». El mateix considera Soler. L´entrenadora apostarà «per una coreografia ben diferent». «Cal intentar canviar l´estil cada any per tal de sorprendre. Fer que sigui diferent i esperar tenir sort i que agradi».
