Les jugadores de l'Spar Citylift marxen cap al vestidor després del primer dels dos únics entrenaments amb què prepararan el seu primer partit de Lliga a Fontajau contra el Sant Adrià. És dimarts al migdia, l'equip gironí va jugar diumenge a la tarda a Madrid (victòria en l'Open Day de la competició contra el Mann-Filter Saragossa), però per culpa del mal temps provocat per les restes de l'huracà Leslie no van tornar a casa fins dilluns al migdia, després d'haver passat la nit dormint en bancs de l'aeroport de Barajas. Dilluns a la tarda van descansar i ahir van tornar a la feina, amb doble sessió, per encarar el derbi català d'aquest vespre (20.30). Aparentment, almenys vist des de fora, el cansament no ha afectat el bon humor de la plantilla. El somriure més gran, però, és el d'Aina Martín. L'aler de Vidreres va debutar diumenge a Lliga Femenina-1, jugant els dos últims minuts als seus tot just 18 anys, i ahir seguia amb fam de gaudir i aprofitar al màxim cada minut que entreni, convisqui i (menys sovint) jugui al costat de Núria Martínez, Laia Palau, Rosó Buch, Murphy... «És molt xulo entrenar amb ells, m'ho passo molt bé, aprenc molt, i a veure si ho puc aprofitar i en un futur em serveix haver entrenat amb la Laia, la Núria...», explicava ahir Aina Martín, que a l'estiu, quan Pere Puig, director esportiu de l'Uni, li va proposar fer el salt del júnior a ser la desena fitxa del primer equip, no s'ho va pensar dos cops. «Ho tenia clar, sé que el bàsquet és el meu moment i, com a mínim, volia intentar-ho; en veure el grup de jugadores que estaven fent vaig saber que podia ser una oportunitat per a mi i que el tren només passa un cop».

Aina Martín va apostar per pujar al tren del bàsquet professional. Amb el segon de batxillerat tot just acabat, l'aler de Vidreres va decidir ajornar, de moment, la seva idea d'estudiar fisioteràpia i entrar de ple en la dinàmica d'un equip professional que entrena matí i tarda i, entre Lliga i l'Eurocup, que comença la setmana vinent, juga dos partits per setmana. Encara no és professional, però segueix les rutines d'un equip que sí que ho és. Martín viu a casa els seus pares, a Vidreres, i agafa l'autobús de línia per anar als entrenaments a Fontajau. Sap que el camí no serà fàcil. «N'he parlat amb la Núria i amb la Rosó, i elles m'avisen que aquest món és molt difícil i que les jugadores que s'hi consoliden han tingut molta constància i s'han sacrificat», explicava Martín, que, després d'una mica més d'un mes en la dinàmica del primer equip i d'haver debutat diumenge contra el Man-Filter, té clar que «m'agrada aquest món i hi vull ser». Recorda bé quan Èric Surís li va dir que sortís a jugar contra l'equip aragonès («Estava molt nerviosa, quan quedaven cinc minuts i ja guanyàvem de vint, vaig començar a pensar que podria sortir... Tenia mal de panxa... Però va ser molt bonic»), però té clar que ha de seguir treballant per tenir més oportunitats.

«Tinc clar que aquest any serà més d'entrenaments que de partits, però espero que tot el que aprengui em serveixi per al futur», reflexiona. Amb molt talent ofensiu, sap que ha de «millorar en defensa, físicament, agafar més experiència...». Rascar minuts, encara que siguin pocs, en una línia exterior on hi ha Núria Martínez, Palau, Buch, Murphy o Oma no és fàcil. Però Aina Martín ho vol intentar. La seva primera oportunitat serà aquest vespre a Fontajau (20.00) en el derbi català contra un Sant Adrià que, segons Èric Surís, «té jugadores perilloses com Coulibaly, que és molt forta a dins i en el rebot, i altres com Durham i Jespersen, amb molt talent de fora cap a dins».