El Ciudad Real, obligat a guanyar perquè el seu potencial és molt superior al del Bordils, va conèixer de primera mà què significa jugar contra un equip que mai es rendeix. Ni les baixes ni les adversitats van frenar el conjunt de Sergi Catarain, que va acabar ensenyant la bandera blanca (24-22) després d'un esforç majúscul i quan tot indicava que tornaria a escriure una nova pàgina gloriosa d'aquest principi de curs.

Després d'una primera meitat igualada, on el Bordils va tenir la identitat necessària per aguantar la pressió del conjunt castellà, tot es va decidir en un tram final tan inesperat com injust. Inesperat perquè ningú hauria cregut que els gironins arribarien més vius que el seu rival i injust perquè quan tot estava en contra i el Ciudad Real dominava 14-12, Oriol Márquez, Ignasi Moreno i Arnau Palahí van trobar premi a cada atac intentat, fent pensar que la tempesta semblava oblidada. El Bordils empatava a 16 en el moment decisiu, silenciant i refredant els ànims d'una afició local que va estar a punt de veure com els blancs-i-verds aconseguien la primera victòria lluny dels seus.

La bogeria va arribar amb el 19-21, gràcies als gols d'Oriol Márquez i Esteve Ferrer. El d'aquest últim, però, va arribar en inferioritat. El Bordils va patir un tram final duríssim que no va poder suportar. De la paciència i el control es va passar al neguit i a la desorganització, i l'encert del Ciudad Real va fer la resta. El parcial, de 5-1, havia estat suficient per fer impossible una victòria que el Bordils va buscar i buscar, però no va poder segellar. Competint així, però, ningú ha de patir per la permanència, el gran i principal objectiu del curs.