Encara no s'havia jugat la meitat del segon quart i Èric Surís, a qui la lesió de Bea Sánchez ha deixat amb només tres interiors, ja tenia problemes de faltes en les seves pivots: Reisingerova n'havia fet tres i Keisha Hampton, dues. Cap problema. A la pista, un equip amb quatre petites (Núria Martínez, Laia Palau, Rosó Buch i Helena Oma) i una sola interior (Nadia Colhado). I, en la primera defensa amb aquest cinc, les jugadores fan una autèntica exhibició d'arribar a totes les ajudes en una jugada que acaba amb Colhado, la seva única pivot, posant un tap a una rival que tirava un triple des de la cantonada. Un equip que pot defensar així sempre té molt de guanyat. I encara més si va tan sobrat de talent com l'Uni d'aquesta temporada. L'estrena europea de l'Spar Citylift va acabar amb una clara victòria sobre el Gernika (80-57) que, sobre el paper, serà el rival més qualificat que tindran les gironines en aquesta primera fase de l'Eurocup i també una de les poques, per no dir la principal, alternativa al duopoli que Uni i Avenida mantenen a la lliga estatal.

I si el tap de Colhado en el segon quart va ser l'exemple de la capacitat de l'Uni per treballar al darrere, un triple de Rosó Buch en el tercer quart va servir, a més de per posar el 46-32 en el marcador, per demostrar la grapa gironina en atac. Un triple que va arribar a final d'una llarga jugada d'atac en què, després de dos tirs i dos rebots en atac de la mateixa jugadora mataronina, Buch va acabar ficant-la a dins quan la possessió s'esgotava. I és que, a més del control del rebot, en què les gironines solen ser dominadores, un dels factors diferencials d'aquest Uni és la seva capacitat per estabornir el contrari amb les seves ratxes. Al final del partit, tant Mario López, tècnic del Gernika, com Laia Palau, destacaven el cop sobre la taula que havien estat els triples de Rosó Buch en el tercer quart. La mataronina va fer 11 punts molt seguits i allà sí que es va acabar la resistència del Gernika. Fins llavors les basques s'havien arribat a sobreposar al seu handicap d'entrada (Roundtree estava descartada perquè a l'Eurocup no li serveix la nacionalitat espanyola, per casament, amb què juga a la lliga); i també a l'avantatge de catorze punts que l'Uni havia tingut en el segon quart (24-13). Keisha Hampton havia començat el partit veient la cistella gegant: 13 dels primers 15 punts de l'Uni.

Amb defenses alternatives, aprofitant els moments de desesperació locals amb un arbitratge prou diferent dels de la lliga estatal i amb els punts de Berezhynska, el Gernika va arribar viu al descans (37-28). Però, a la tornada dels vestidors, Rosó Buch va començar a somriure més, Colhado s'anava fent cada cop més gran prop de cistella i, sobretot, la bona defensa gironina va concedir poques més alegries al Gernika que alguns triples oberts de Naiara Díez. Al final, 23 punts de diferència.