Sense Leo Messi, el Barcelona va demostrar anit que té moltes armes per treure els partits endavant, i amb un joc coral i els gols de Rafinha i Alba va batre l'Inter de Milà (2-0) per sumar la tercera victòria consecutiva a la Champions, situant-se així amb un peu i mig a la següent ronda.

Els d'Ernesto Valverde, excepte els deu primers minuts del segon temps, van signar un convincent exercici, basat en la solidesa, la solidaritat i una angoixant pressió que mai va poder superar l'equip d'Spalletti. Si els espectadors del Camp Nou van omplir pràcticament les graderies amb l'expectació de quina versió del Barça veurien sense la principal, molt aviat van respirar tranquils. Sense Messi, còmodament instal·lat a la graderia juntament amb el seu fill Thiago, la versió B del Barça va oferir apunts interessants, com es va veure des de l'inici.

El Barça és un equip més compacte i amb les seves línies més juntes. Supleix les gotes de genialitat del seu 10 amb més feina, i en un partit davant d'un equip físic, els blaugrana es van trobar còmodes i no van patir.

La primera part va ser de manual. Com que ningú pot fer de Messi, el tècnic va pensar en el perfil de Rafinha, un migcampista amb arribada en segona línia. L'equip va signar un futbol harmoniós, amb molt de control, amb toc i que no va donar amb prou feines opcions al rival. Els d'Spalletti no generaven, perquè no tenien la pilota i això que l'entrenador el dia abans havia advertit que aquesta era l'única manera per tenir opcions de sorprendre el Barça al Camp Nou i sense Leo Messi.

Fins i tot la línia més feble en aquest inici de campanya, la parella de centrals, va estar a un gran nivell. Piqué va treure molt bé la pilota des del darrere, mentre que Lenglet va ser el que va tenir la primera gran ocasió del Barça en una rematada de cap en el minut 18. Dos minuts abans, Icardi va tenir l'única ocasió dels neroazzurri en una jugada per la dreta de Perisic.

Rafinha va ser el protagonista de les accions de més perill. Va rematar fluix en el 20, no va encertar després d'una gran combinació amb Alba i Luis Suárez al 28, però no va fallar a la tercera. Va iniciar una conducció al 32, va cedir la pilota sobre Suárez convertit en interior dret i la centrada perfecta de l'uruguaià el va rematar sense deixar-la botar per a l'1-0.

Fins al final del primer temps, només Vecino, que va caçar un rebuig de Lenglet, ho va intentar (38), però més a prop del gol va estar Coutinho, qui, en l'últim minut, va tenir el 2-0 en un llançament de falta que va rebotar a Miranda.

No obstant això, l'Inter va sortir amb una altra idea del vestidor. Amb Politano per Candreva, Spalletti li va donar més presència a la banda dreta interista, els italians van pressionar amb més criteri i el Barça ho va passar malament. En els primers deu minuts, els visitants van fer un pas cap endavant i van tenir un parell de bones arribades. Ter Stegen va haver de salvar un enverinat centre-xut de Politano i el mateix jugador no va aprofitar una errada d'Arthur en el minut 51. Però fins aquí va arribar el gas de l'Inter, perquè el Barça va reprendre el fil del partit a partir de llavors i ja no el va deixar anar. Suárez, després de superar Miranda, va posar a prova Handanovic (min. 59), i Lenglet no va aprofitar un regal en forma de rebuig d'Asamoah al 61. Més clara va ser l'ocasió al 71, amb un xut de Coutinho al pal. La sentència arribaria al tram final, ja amb Semedo i Arturo Vidal a la gespa. El 2-0, obra de Jordi Alba. Victòria, i els vuitens cada cop més a prop.