06 de novembre de 2018
06.11.2018

El col·leccionista de països

El blanenc Xavi Marina, pastisser de professió i un apassionat de les curses d'ultrafons, completa el seu any més prolífic

06.11.2018 | 00:42
Xavi Marina, en acció.

Allò que va començar com un « i per què no?» s'ha convertit en el pa de cada dia. En una rutina agradable. No pas una obsessió, però sí una filosofia de vida, un repte constant i, alhora, una necessitat que el cos i la ment li demanen. Ell és Xavi Marina. Presentar-lo, avui dia, ja no cal. Fa ja uns anys que el pastisser de Blanes s'ha fet famós per participar en curses d'ultrafons. Ja no pas aquí, al nostre territori, sinó arreu del món. Als seus 39 anys ha voltat tant que ja compta amb 78 països visitats. El comptador creixerà, perquè la voluntat de posar el seu cos a prova no té límits ni aturador. Amb l'alegria i tranquil·litat d'haver tancat el seu any més prolífic, ja planifica el vinent. Més reptes, més curses. Més de tot. «És que m'encanta viatjar», es justifica. És per això mateix que no hi veu el final. «Em faria gràcia arribar al centenar de països. Intento no repetir i ser constant. Tinc corda i molta vida per davant».

Xavi Marina diu que ha arribat a la seva «maduresa atlètica». Aquest 2018 és l'any en què «millor m'he trobat» i només així s'explica que durant els últims mesos hagi estat capaç de completar fins a cinc curses. I no proves qualssevol. De les que ell hi està acostumat. Competicions que, actualment, se'l rifen. Cosa que ni s'imaginava uns anys enrere que passaria. «Fa més d'una dècada em vaig deixar 3.000 euros per participar al Marathon Des Sables. Ara em van al darrere. Els interessa que vingui gent de fora i a vegades, quan m'hi apunto, això serveix com a reclam per a d'altres atletes», explica.

El tret de sortida de l'any el donava al febrer, al Txad. «Un país encara molt hermètic», com el recorda, en què va haver de fer malabarismes per entrar-hi. Le Treg, així es deia la prova, el va dur a recórrer 180 km sota una forta calor. «La deshidratació era brutal», rememora. Va ser quart. Com a premi, uns dies de turisme per veure camells, cocodrils i pintures rupestres... A l'abril, de nou feia les maletes, aquest cop per viatjar fins les illes Fidji, a l'altra punta del món. La primera edició del The Lost Island l'esperava. Va ser segon en una prova amb «un desnivell espectacular» marcada pel pas d'un cicló que va deixar el terreny quasi impracticable. «Tot estava moll, ple de fang, amb arbres caiguts...». Van ser 250 km i 6 dies.

Quasi sense temps per al descans participava a l'Ultra Trail Plage Blanche, al Marroc. Era el maig. Era el segon cop que hi competia. Aquest cop va baixar la distància, fent 80 km. La va tornar a guanyar. Després de l'estiu, temps en què ha estat practicant el paddle surf, Xavi Marina viatjava fins Albània per córrer la Global Limits: 230 km repartits en 6 dies i portant el teu propi material i menjar. La va guanyar. I per poc no va fer el mateix a Sud-àfrica. A la Kalahari Augrabies Extreme va ser segon. «Hi havia temperatures de 45 i 50 graus i un dia em vaig deshidratar. Però em vaig recuperar tan bé que, si arriba a ser més llarga, guanyo», exclama. Una anècdota més per a la col·lecció.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes