«L'Helena (Oma) sempre està incommensurable. A vegades l'estadística ho reflecteix i d'altres no, però ella sempre està incommensurable. Es lesiona una «4» i rendeix molt bé la nova posició. Crec que si es fa mal un treballador del pavelló, també s'oferirà per substituir-lo...». Calia millorar. I l'Spar Citylift Girona ho va fer amb Helena Oma marcant el camí amb la mentalitat que glossava Èric Surís després del partit d'ahir, en què l'Spar Citylift Girona va derrota el Gyor hongarès (78-58) per aconseguir la seva tercera victòria en tres jornades d'Eurocup.

No era complicat defensar amb més intensitat que en el partit de dissabte a la Seu i ahir, per exemple, el Gyor només va poder fer dues cistelles de camp: un triple de Czank i una penetració de Brown en l'única errada defensiva de l'Uni en un segon en què va trencar el partit. El 43-29 del descans es podia explicar per la diferència de talent entre Hampton i Murphy i les dues nord-americanes del Gyor, per la intensitat de Núria Martínez i Laia Palau, per l'enorme diferència en el rebot (26 a 11 amb Colhado i Reisingerova convertint-se en gegants): o pels moments de fantasia de Rosó Buch, com el de la jugada del triple que posava la màxima diferència en el marcador (42-25). Però la manera més real d'explicar un 43-29 que deixava el partit gairebé vist per sentència té nom propi: Helena Oma. La jugadora de Terrassa va ser l'exemple de bona part del que no havia fet el seu equip dissabte a la Seu d'Urgell. Jugant de tres o de quatre, Oma va defensar, va agafar rebots i, sobretot, va posar sobre la pista l'energia que cal perquè partits contra rivals que són inferiors sobre el paper, com la majoria dels que es troba l'Uni tant en lliga com a Europa, no es compliquin.

I el partit d'ahir no es va complicar. Els 14 punts de diferència al descans eren, fins i tot, pocs per al bàsquet que havia fet l'Uni. Un grapat de tirs lliures fallats i algunes pilotes doblades que Reisingerova i Colhado no van acabar d'aprofitar feien que el Gyor encara pogués somiar. Però per poca estona. Només de començar la segona meitat, l'Uni va trobar l'encert en el tir exterior i, en un moment, les hongareses ja estaven vint punts a sota en el marcador (51-31, després d'un triple de Shay Murphy). L'exUni Artemis Spanou ho va intentar i, tot i haver arribat al descans amb tres faltes, va ser la millor d'un equip que seguia sagnant per la ferida del rebot. Al final del partit, de l'Uni n'hi havia 20 en atac. «Sense protegir més la nostra cistella és imposible guanyar», deia després el seu tècnic, Milos Pavlovic, i no li faltava gens de raó. Al final, 78-59. L'Uni seguiex invicte a Europa.