Què és un pare hooligan? Un pare que anima molt i molt fort?
No, un pare hooligan és aquell que quan anima falta al respecte als protagonistes, es posa a fer d'entrenador i dona instruccions als nois.
La resposta és de Pep Marí, psicòleg del CAR de Sant Cugat durant 25 anys, i que ara es dedica a la divulgació amb llibres, com Aprender de los campeones, píndoles a les xarxes socials, com la resposta dels pares hooligans, o conferències com la que farà aquest vespre al GEiEG de Sant Narcís (20.00, entrada lliure). En el marc del setanta-cinquè aniversari de la secció d'handbol grupista, Marí parlarà d'un dels problemes que més afecten l'esport base actual: els pares que no només fan de pares en camps de futbol, pavellons, pistes poliesportives... Què se li pot dir a un pare hooligan? «Què et sembla si en lloc d'actuar així, a partir d'ara et dediques només a donar suport incondicional al teu fill i només animes quan el partit es posa complicat? Pregunta-li al teu fill, a veure què li sembla». Anant més enllà, en els casos dels pares que no canvien d'actitud, després de les recomanacions dels altres pares o de l'aïllament social de deixar-los «veient el partit sols en el seu petit trosset de graderia», Marí opta perquè els «clubs agafin la iniciativa, perquè no només avergonyeixen els seus fills i despisten l'equip, sinó que també desprestigien la imatge del club».
El meu fill arribarà a ser professional?
No.
En algunes de les seves conferències, Pep Marí ha citat un estudi segons el qual només un nen o una nena de cada 10.000 nens i nenes que comencen a fer un esport arribarà a ser professional. Per això, el psicòleg esportiu, nascut a Girona el 1964, pot contestar «no» a la pregunta del pare/mare que l'interroga sobre el futur professional del seu fill. «Tinc 9.999 possibilitats d'encertar quan li dono el consell que aposti per la diversificació abans que per l'especialització i deixi al seu fill provar molts esports abans d'escollir-ne un». En aquesta línia, Pep Marí aposta per oblidar-se d'aquella vella premissa que deia que els nens i les nenes han d'optar per «un esport que se'ls doni molt bé o en quèpuguin destacar». Els nens han de dedicar-se a «un esport, a una activitat a la vida, que els apassioni, que els agradi molt i pel que estiguin disposats a fer esforços».
