Dimecres, abans de començar el partit contra el Gyor hongarès a l'Eurocup, el president de l'Spar Citylift Girona, Cayetano Pérez, va entregar una samarreta emmarcada amb el número 100 per celebrar el centenari del tècnic gironí a la banqueta del primer equip del club. Amb només 36 anys, i amb l'experiència prèvia de molts anys treballant a la base del GEiEG i d'entrenar el Salt a Copa Catalunya i Lliga EBA masculina, viu la seva tercera temporada al capdavant d'un equip ple de noms propis del bàsquet femení europeu (Núria Martínez, Palau, Murphy...). «Quan vaig acceptar assumir el repte de dirigir un equip de Lliga Femenina-1 sempre ho fas amb les expectatives i la il·lusió que vagi bé, però segurament en aquell moment no m'imaginava que anés realment tan bé i que m'hagi pogut consolidar a la categoria entrenant un equip important i que cada any fa passes endavant», reflexiona Surís que, contra el Gyor, va aconseguir la seva victòria número 79 d'ençà que es va estrenar jugant, i perdent, la Lliga Catalana del 2016 contra el Cadí a La Seu.

Guanyar el Gyor va servir perquè l'Spar Citylift Girona tanqués invicte la primera volta de la fase de grups de l'Eurocup, però també perquè Fontajau celebrés el centenari d'Èric Surís que s'havia complert el dissabte passat en la derrota contra -igual que en el dia del seu debut- el Cadí a La Seu. Sense comptar el partit contra el Gyor, Surís ha guanyat 78 partits com a tècnic de l'Uni i només n'ha perdut 22 aconseguint dos títols de Lliga Catalana i arribant, caient sempre contra l'Avenida, a dos finals de Lliga, dues de Copa i dues de Supercopa d'Espanya. «És clar que algú sempre podrà dir que no hem guanyat cap final de Lliga o Copa, però és que tampoc juguem sols i s'ha de donar mèrit a arribar a aquestes finals», assegura Surís que, mirant al futur, té clar que «treballem per aconseguir guanyar un títol, però hem de desterrar aquesta idea que, només per les plantilles que tenim, hi ha dos equips que jugarem segur les finals de Lliga i Copa; el camí fins a arribar-hi és complicat».

Posant la vista enrere, entre el més d'un centenar de partits que ha dirigit a la banqueta, Surís en destaca els de la segona fase de la temporada passada a l'Eurocup: «Lògicament, el de la victòria a Istanbul contra el Galatasaray, un gran equip que venia d'Euroliga i que acabaria sent el campió de la competició, però també tots els partits a Fontajau de les eliminatòries com el de l'Olympiakós o el Ragusa italià, pel gran ambient que es va crear entre l'equip i el públic o pel bon bàsquet que vam fer».

Amb contracte fins a final d'aquesta temporada, Surís no pensa més enllà de la seva feina amb l'Spar Citylift Girona. «No és que vagi any a any, sinó que com diu el tòpic vaig partit a partit», diu un tècnic jove que destaca en una lliga que, en els últims anys, ha importat alguns dels millors tècnics de l'Eurolliga: Mondelo (Kursk), Iñíguez (Sopron), Méndez (Ekaterinburg)... «Entrenar un club que creix cada any com l'Uni és un privilegi i fer-ho amb el pavelló a quatre minuts de casa és un luxe».