Èxit i creixement continus. La fundació del Gerunda ha significat un abans i un després per al futbol femení gironí. Han passat només cinc anys del seu naixement, però el projecte encapçalat per Carles Teixidor ja ha aconseguit aplegar més d'un centenar de jugadores. I, de moment, sembla que no té fre. Amb seu a Sant Ponç, el president també va aconseguir un acord l'any passat amb l'Ajuntament de Sarrià de Ter per poder disposar del Camp Municipal d'Esports de La Rasa i, en conseqüència, formar més equips. Actualment segueix treballant de valent per poder oferir un club amb cara i ulls, que pugui arribar a ser un referent per a totes aquelles noies que vulguin aprendre a jugar a futbol. Sense entrebancs ni etiquetes.
«La meva idea és fomentar l'esport femení. M'és igual si són nenes de cinc anys o dones de quaranta. La qüestió és que vulguin jugar i aprendre futbol, en competició o sense competir. Totes tenen cabuda al Gerunda», explica Teixidor. Aquesta escola de futbol femení va obrir l'any 2013 «en un camp cedit per l'Ajuntament amb les nenes que venien a veure els seus germans a entrenar». Des de llavors -que amb prou feines eren una quinzena-, l'estructura ha anat creixent fins al punt de tenir sis equips en competició aquesta temporada 2018-19. «No en tinc més perquè no disposo de més espai», confessa el president, que està fent passes de gegant en relativament poc temps. Sobretot, considerant que s'ha aconseguit que Girona tingui dos grups d'alevins i de cadets. «Això ha fet encara més que moltes nenes dels pobles de la demarcació puguin jugar a futbol».
Si bé és cert que Girona sempre ha comptat amb clubs històrics com l'Estartit, el Cabanes o el Llers, i ara el Sant Pere Pescador, el màxim representant de la demarcació que competeix a Segona divisió, l'aposta de Teixidor amb el Gerunda també ha contribuït a potenciar el futbol femení. I el que és millor, a donar-li més cabuda entre la societat. Malgrat que encara quedi molta feina per fer. És clar. «A l'equip sènior hi ha dones que no havien jugat mai perquè quan eren petites no podien i ara en volen aprendre. A més, el fet que televisin els partits i surtin jugadores professionals fa que moltes nenes s'animin a jugar. Ara bé, segons com no és fàcil. Encara queden molts prejudicis. Repartint publicitat per atraure jugadores, alguns pares i mares de les nenes m'han arribat a dir unes respostes... No les puc reproduir. Estan totalment fora de lloc», comenta decebut Teixidor. «Per sort, cada vegada és menys recurrent i ja s'admet que les noies puguin practicar qualsevol esport. Al futbol encara hi ha alguna barrera, però si continuem fent feina ja l'anirem traient», afegeix.
Saltant els obstacles
En aquest sentit, el president del Gerunda critica la dificultat que suposa per a un club femení trobar ajudes econòmiques. Teixidor ha estat tota la vida vinculat al món del futbol, fins i tot va arribar a ser president del Girona FC, i pot contrastar-ho bé. «Costa molt trobar sponsors, quasi ningú vol representar un equip femení perquè consideren que no trauran beneficis. Comptem amb ajudes de la Federació Catalana de Futbol per apaivagar una mica les despeses que tenim. I el suport de l'Ajuntament, que ens està ajudant molt. Ens han donat més hores de camp i ara, fins i tot ens han posat un despatx. Hem guanyat en qualitat de club. Abans havíem de fer les reunions amb els pares i guardar les caixes amb la roba al bar», es lamenta. Tot i aquests obstacles, la implicació de Teixidor amb el Gerunda ha permès que les noies tinguin un club on jugar i qui sap si arribar a créixer com a futbolistes. Com bé diu el president, «de la quantitat, en sortirà la qualitat. Estem aplicant una disciplina per arribar a ser un club com Déu mana», subratlla.
