Minut 8 de partit. Una veterana, Shay Murphy, és molt més ràpida de mans que la jove exjugadora de l'Uni Ainhoa López i li roba la pilota mentre l'ara escorta del Zamarat botava a mitja pista. Murphy agafa la pilota, aixeca el cap i l'envia llarga perquè Julia Reisingerova, que no és precisament una de les jugadores més lleugeres de la lliga, acabi la jugada anotant una safata en un contracop en què cap visitant la importuna. En veure que Murphy posava en problemes a Ainhoa López, la pivot txeca va córrer cap a la cistella contrària mentre totes, absolutament totes les jugadores del Zamarat es quedaven quietes o baixaven a defensar amb el fre de mà posat. Encara no s'havia arribat al final del primer quart i l'Spar Citylift Girona ja guanyava 26-2. Les gironines estaven passant literalment per sobre de l'equip de Zamora, en què les seves jugadores no és que no tinguessin esma per baixar a defensar. És que no sabien ni a on mirar. Només van faltar un parell de jugades de fantasia de Laia Palau, una penetració i una assistència marca de la casa, perquè el resultat del primer quart fos autènticament escandalós (32-2).

Un ruixat en tota regla. Els tres primers atacs visitants van acabar amb tres pilotes recuperades de l´Uni i tres safates de contracop. L´Uni jugava un bàsquet de pur espectacle ofensiu, amb més d'una assistència per minut, i un Zamarat que, a banda de no anotar (només un bàsquet interior de Nogaye Lo), ni agafava rebots (2), ni gairebé aconseguia arribar a mirar a cistella: només sis tirs de dos en tot el primer quart.

Uns deu minuts inicials que van acabar amb una diferència en valoració encara molt més escandalosa que el 32-2 del marcador: 50 (19 de Murphy que acabaria amb 36 i un nou guardó d´MVP de) la jornada) a -14. Per acabar-ho, l´Uni va començar el tercer quart amb dos triples consecutius, Oma i Palau, que van posar la que acabaria sent la màxima diferència del partit, 36 punts: 38-2. Era tot just el minut 12, quedava un munt. I entre professionals ningú vol humiliar a ningú. El partit es va acabar allà, però, segurament, dins seu, el tècnic del Zamarat sap que aquell 38-2 vol dir més coses que el 81-51 final.